L’ecosistema de l’hidrogen a Catalunya ja genera 426 milions d’euros amb la presència de 140 empreses al llarg de la seva cadena de valor que generen més de 1.300 llocs de treball. Aquestes són algunes de les dades principals de l’informe ‘L’hidrogen verd a Catalunya’, elaborat per ACCIÓ, l’agència per la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball. L’estudi, que radiografia aquest àmbit per primer cop a Catalunya, s’ha presentat aquest dilluns en una jornada que ha comptat amb la participació del secretari d’Empresa i Competitivitat, Albert Castellanos i Maduell.

En la seva intervenció durant la jornada de presentació de l’estudi, Castellanos ha destacat que “l’hidrogen és estratègic per a Catalunya i un element clau per assolir un model energètic sostenible, distribuït i descentralitzat”. En aquest sentit, el secretari d’Empresa i Competitivitat ha afegit que “Catalunya té una concentració única de factors que la fan particularment adequada per al seu desenvolupament, com un lideratge indiscutible en el sector químic, una base industrial sòlida i les capacitats tecnològiques i de coneixement per desplegar aquest vector d’energia”.

L’informe, que és la primera radiografia de l’ecosistema de l’hidrogen que s’ha fet a Catalunya, apunta que les empreses hi operen majoritàriament (61%) en el procés de transformació de l’hidrogen, mentre que un 23% ho fa en la seva fase de producció. En més de la meitat dels casos es tracta d’empreses exportadores (55%) i que facturen més de 10 milions d’euros (58%). De fet, un 82% del total d’empreses d’aquest àmbit ja factura més d’un milió d’euros.

L’estudi també remarca altres elements que fan de Catalunya un entorn propici al desplegament de l’ecosistema de l’hidrogen, amb vuit centres tecnològics i de recerca que investiguen sobre aquest element, a més de nou universitats que n’ofereixen formació. D’altra banda, fins a 31 entitats catalanes han estat capaces de captar 13 milions d’euros en fons europeus de l’Horizon 2020 vinculats a projectes de desenvolupament i implantació de solucions relacionades amb l’hidrogen.

En aquest sentit, Catalunya també està implicada en diverses iniciatives per a l’impuls d’aquest element, com la Hydrogen Europe, el Corredor de l’Hidrogen de l’Ebre o la Vall de l’Hidrogen de Catalunya; iniciatives que també s’han exposat durant la jornada de presentació de l’estudi aquest dilluns.

L’hidrogen, clau per a la descarbonització de l’economia

El paper creixent que està assumint l’hidrogen en els plans d’administracions i empreses en un context de transició cap a models climàticament neutres es deu al fet que es tracta d’una matèria primera per a processos industrials (fertilitzants, refineries i indústria química) que es pot produir a partir de diversos elements abundants com el gas natural, el carbó, l’aigua o les fonts d’energies renovables.

El fet de ser l’element químic més lleuger de l’univers i que, en condicions normals, es trobi en estat gasós, incolor i inodor, el fa especialment atractiu, per exemple, en la transformació de la indústria. A més, l’hidrogen compta amb el contingut energètic més alt en comparació amb els combustibles comuns en pes, aproximadament tres vegades més que el gasoil, el gas natural o el bioetanol.

Un impacte transversal

La Unió Europea vol convertir-se en el primer continent climàticament neutre l’any 2050, per a la qual cosa impulsa una estratègia pròpia per al desenvolupament de l’hidrogen verd. Aquest element pot jugar un paper cabdal en la descarbonització de l’economia i, especialment, en la transformació de la indústria.

De fet, segons l’estudi d’ACCIÓ, l’hidrogen verd pot resultar element clau per a la sostenibilitat en sectors tan diversos com la mobilitat, la construcció, l’energia o la mateixa indústria. L’informe apunta que l’hidrogen verd ofereix oportunitats de negoci en un entorn cada cop més conscienciat climàticament i per la seva capacitat d’aplicació des de les infraestructures fins a les smart cities o els processos productius. A més, és un estímul a la innovació tecnològica pels reptes que implica el desenvolupament de la seva cadena de valor en les fases de producció, transport, adaptació, conservació i seguretat.