L’electricitat que ens arriba a les llars de manera quotidiana, els carregadors de cotxes elèctrics o les plaques solars que veiem als terrats no funcionen sols. Darrere hi ha una xarxa complexa, cada cop més intel·ligent i digitalitzada, que requereix persones qualificades per dissenyar-la, construir-la, operar-la i mantenir-la. I aquí rau un problema que ja preocupa a tot Europa: falten mans, i sobretot, falten coneixements.

Les previsions són clares. Per fer possible la transició energètica i assolir els objectius climàtics, Europa necessita centenars de milers de nous professionals abans del 2030. Això vol dir tècnics, enginyers, programadors, especialistes en IA, però també instal·ladors, formadors, gestors de dades i professionals que encara no existeixen, però que seran essencials d’aquí a pocs anys. Catalunya, amb un fort teixit industrial i tecnològic, té una gran oportunitat per liderar aquesta revolució... si juga bé les seves cartes.

Des d’Europa, es proposa impulsar una "Unió de Competències": una gran aliança entre governs, empreses i centres educatius per formar i retenir talent en sectors estratègics com és l’energètic. Això inclou, per exemple, crear una Acadèmia Europea de Xarxes Elèctriques (una escola per formar els professionals del futur), promoure titulacions i certificacions reconegudes arreu de la UE, o impulsar campanyes per atraure joves cap a carreres tècniques que sovint desconeixen.

I aquí Catalunya pot fer molt. Per què no una Acadèmia de Xarxes Catalana que formi tècnics especialitzats en digitalització de xarxes, energies renovables o ciberseguretat energètica? Per què no aprofitar l’expertesa de les nostres universitats i empreses per fer programes duals de formació, com ja passa a França o Itàlia? Per què no obrir la porta a més dones al sector, on avui només el 20% de la plantilla és femenina.

Iniciatives com les “Grid Schools” franceses o els programes d’aprenentatge dual d’Enel a Itàlia han demostrat que això no només és possible, sinó urgent. I que funciona. Quan empreses, escoles i administracions cooperen, s’obren camins perquè més joves trobin feina, més treballadors es reciclin, i el sector energètic es torni més inclusiu, innovador i sostenible.

Però també cal fer pedagogia. Encara avui, molts joves ni tan sols saben que existeixen aquestes professions. I molts d’altres, tot i tenir interès per la sostenibilitat o la tecnologia, no veuen el sector energètic com un destí atractiu. Una campanya pública per explicar què s’hi fa, quins valors promou, i quines oportunitats de futur ofereix, seria un pas clau per revertir aquesta situació. A més, les empreses amb equips diversos, ben formats i amb perfils digitals tenen més capacitat per innovar i respondre als reptes tecnològics del futur que demandarà  la societat.

La transició energètica no es farà només amb plaques solars i bateries, sinó amb persones formades, motivades i compromeses. Catalunya té el talent, la capacitat i la necessitat de preparar-se per aquest repte. És el moment d’invertir en coneixement, de repensar com formem i atraiem professionals, i de situar les persones al centre de la nova energia. Perquè el futur energètic no és només una qüestió tecnològica. És, sobretot, una qüestió de competències. I aquestes, o es cultiven ara, o quedarem enrere.