Recentment, heu posat en marxa un  dels laboratoris més importants del país en hidrogen i fotovoltaica. Què  n’espereu? 

La nostra solució per al projecte dels laboratoris d'hidrogen i fotovoltaica a la UPC és completament sostenible i basada en tecnologies verdes. En primer lloc, hem instal·lat plaques solars (mòduls fotovoltaics) a la coberta de l'edifici C del Campus, que alimentaran uns electrolitzadors, uns aparells capaços de separar de l'aigua l'oxigen i l'hidrogen. Aquest hidrogen verd, obtingut de forma totalment renovable, no emetrà emissions de gasos d'efecte hivernacle. L'hidrogen verd obtingut serà emmagatzemat en uns dipòsits situats a la mateixa coberta, que donen servei amb una xarxa de canonades a la planta 3ª de l’edifici, on hi estem desenvolupant un laboratori de recerca d'hidrogen de 340 m². Aquest laboratori serà pioner a Catalunya i oferirà una plataforma d'innovació i tecnologia per al sector empresarial i el món acadèmic. A Grup Carles estem compromesos amb la sostenibilitat i amb contribuir a un futur més verd i net mitjançant l'ús d'energies renovables com l'hidrogen verd. 

Un dels objectius de la vostra  aliança amb la UPC és generar tecnologies sostenibles i la seva aplicació al  transport.

La Universitat Politècnica de Catalunya està treballant amb determinació per complir l'objectiu marcat per Europa d'aconseguir 40 mil MW d'hidrogen verd. Actualment només es generen 60 MW d'aquesta font d'energia sostenible. Estem col·laborant amb el mon investigador en com aplicar els serveis auxiliars tècnics necessaris per al desenvolupament de tecnologies sostenibles per obtenir hidrogen verd, així com en la seva aplicació com a combustible per a diverses aplicacions de transport com autobusos, camions, trens i vaixells, amb la finalitat de contribuir a la descarbonització del planeta. Estem orgullosos de ser part d'aquesta visió i estem compromesos a superar els reptes tècnics i tecnològics per contribuir a un futur més sostenible i net.

Quins altres projectes teniu  previstos en aquests àmbits, especialment en el camp de l’hidrogen?

Actualment, estem treballant en com desenvolupar l’experiència adquirida en el projecte de la UPC. És un àmbit de projectes que té una perspectiva molt prometedora, tant en la vessant del mercat potencial que es preveu, com en el valor afegit que aporta el desenvolupament d’aquesta tecnologia com un pilar fonamental de la descarbonització de l’economia. Però alhora, requereix d’una especialització i un coneixement específic que projectes com el de la UPC ens ha servit per assimilar. Dins el nostre pla estratègic dels propers tres anys, aquests projectes formen part dels eixos centrals a desenvolupar i estem planificant totes les accions formatives i operatives necessàries per tal de d’esdevenir un actor destacat en aquest sector tant innovador.

I obrint el focus cap a la  sostenibilitat i el vostre servei en consultoria, quin projecte destacarieu que  ja hagueu posat en marxa?

Per una banda, i hem acabat un projecte d’Anàlisi de Cicle de Vida per a la comparativa de dues tipologies d’envàs de la indústria farmacèutica, per a la seva substitució al mercat internacional. Hem ajudat l'empresa a millorar la innovació i l'ecodisseny, amb l’objectiu de determinar els seus impactes al medi ambient. D’aquesta manera, hem pogut estudiar mesures de reducció d’impacte i modificacions al seu procés productiu o als materials empleats perquè siguin més respectuosos amb el medi ambient. L'impacte ambiental real d’aquest producte al medi ambient l'hem determinat amb números i dades tangibles.

En el mateix sentit, hem analitzat la Sostenibilitat en el sector metal·lúrgic. A partir de l’anàlisi del Cicle de Vida de diferents productes, hem aconseguit l'objectiu de determinar els seus impactes al medi ambient i poder ser més competitius al mercat, ja que els resultats són comparables amb els del mateix producte de la competència. D’aquesta manera es poden estudiar mesures de reducció d’impacte i modificacions al seu procés productiu o als materials empleats perquè siguin més respectuosos amb el medi ambient i determinar, alhora, amb números i dades tangibles l’impacte ambiental real d’aquest producte al medi ambient.Amb aquest enfocament, hem ajudat l'empresa a millorar la seva innovació i ecodisseny, amb la finalitat de reduir el seu impacte en el medi ambient i millorar la seva sostenibilitat.

Un altre dels àmbits destacats per  a la descarbonització on teniu activitat és la rehabilitació energètica d’edificis.  Actualment els habitatges generen el 39% de les emissions globals de GEH...

Aquesta xifra ressalta la contribució significativa del sector immobiliari al canvi climàtic i destaca la importància de centrar-se en la millora de l'eficiència energètica i la reducció de l'empremta de carboni dels habitatges. La rehabilitació energètica, mitjançant la millora de l'aïllament, l'ús de tecnologies sostenibles i la transició cap a fonts d'energia renovable, és crucial per a mitigar l'impacte ambiental dels edificis. Invertir en aquesta àrea no només redueix les emissions, sinó que també millora la qualitat de vida dels habitants i contribueix a la transició cap a una economia més verda.

La Directiva d'Eficiència  Energètica dels Edificis estableix un objectiu legalment vinculant: reduir el  consum d'energia final de la UE un 11,7% per a l'any 2030. Quin impacte tindrà  a Espanya?   

A Espanya, això implicarà la implementació de mesures per millorar l'eficiència energètica dels edificis, promoure l'ús de fonts d'energia renovable i establir incentius per a la transició cap a pràctiques més sostenibles. Propietaris, constructors i el sector immobiliari experimentaran canvis, i la planificació urbana abordarà la sostenibilitat. Aquesta acció contribuirà a la reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle i a la creació d'oportunitats d'ocupació en sectors relacionats amb l'eficiència energètica.

Segons els experts, Espanya ha de  multiplicar per deu el ritme anual de rehabilitació d'habitatges per complir el  compromís de zero emissions el 2050. Què s’hi pot fer des de la societat i  l’administració?    

La societat pot jugar un paper crucial. Fomentar la conscienciació i la participació ciutadana en projectes sostenibles, preferir empreses amb pràctiques verdes i donar suport a iniciatives locals són passos essencials. Des de l'administració, cal establir incentius fiscals, facilitar finançament per projectes sostenibles i reforçar les normatives ambientals. La col·laboració públic-privada és clau, així com inversions en formació i recerca per desenvolupar tecnologies, materials i pràctiques més sostenibles. Aquest enfocament combinat pot accelerar la transició cap a edificis eficients energèticament i contribuir significativament a l'objectiu de zero emissions.

En termes d’impacte ambiental, què  suposa per al sector l’ànalisi des d’una perspectiva integral com és la del  cicle de vida (ACV)? En xifres, quina reducció de la petjada ecològica pot  suposar en la construcció d’habitatges? 

L'anàlisi del cicle de vida (ACV) en la construcció d'habitatges, considerant des de l'extracció de matèries primeres fins a la demolició, ofereix una perspectiva integral de l'impacte ambiental. La implementació de pràctiques sostenibles pot conduir a una significativa reducció de la petjada ecològica. Millorar l'eficiència energètica amb aïllaments i sistemes eficients, utilitzar materials sostenibles i reciclats, i gestionar els residus de manera responsable contribueixen a aquesta reducció. L'ús d'energies renovables durant la construcció i l'ús dels habitatges també és clau. Tot això pot minimitzar les emissions de gasos d'efecte hivernacle i altres impactes ambientals, contribuint a la sostenibilitat ambiental del sector de la construcció d'habitatges. Les xifres específiques varien, però aquestes pràctiques poden significar una reducció substancial de la petjada ecològica associada a la construcció.

Quina pes té per vosaltres la  transformació digital de les empreses per assolir la transició energètica? Heu  incorporat la intel·ligència artificial en algun dels vostres serveis a  empreses?

La transformació digital de les empreses és una tendència crucial per assolir la transició energètica. La integració de tecnologies com la intel·ligència artificial pot ser instrumental per optimitzar operacions, millorar l'eficiència energètica i impulsar la innovació en solucions sostenibles. Els sistemes basats en intel·ligència artificial poden ser utilitzats per preveure i optimitzar el consum energètic, desenvolupar models predictius per a l'ús d'energies renovables, i analitzar grans quantitats de dades per identificar oportunitats d'estalvi i eficiència. Aquestes tecnologies poden contribuir significativament a la transició cap a models empresarials més sostenibles i responsables amb el medi ambient.

Considerem la transició digital un aspecte clau per continuar aportant valor afegit a les empreses a través dels nostres serveis. Així, dins el nostre pla estratègic dels propers tres anys, la digitalització del nostre portfoli de serveis forma part dels eixos centrals a desenvolupar i estem planificant totes les accions formatives i operatives necessàries per tal d’incorporar la intel·ligència artificial en els nostres processos.  

Quin és el camí que li queda a  Espanya per recórrer a nivell de normativa?

Espanya ha de continuar millorant les normatives per impulsar l'eficiència energètica en edificis. Aquesta millora pot abraçar incentivacions per la rehabilitació energètica, estandardització de certificacions, integració d'energies renovables, revisió del Codi Tècnic de l'Edificació, requisits estrictes en projectes públics, educació i sensibilització, monitoratge rigorós i col·laboració públic-privada. Adaptar-se als canvis climàtics també és vital. Amb aquests passos, Espanya pot avançar cap a un entorn construït més sostenible, reduint emissions i millorant l'eficiència energètica dels edificis.

Europa obligarà a monitorar el  rendiment energètic dels Centres de Dades. A banda d’això, quins esforços  s’estan fent per reduir la petjada de carboni d’aquestes instal·lacions?

A més de la supervisió, es realitzen esforços per reduir la seva petjada de carboni. Aquesta iniciativa promou l'eficiència energètica amb pràctiques com la virtualització i la consolidació, l'ús d'energies renovables, com la refrigeració líquida, i el reciclatge de calor. El disseny intel·ligent i certificacions verdes també són estratègies adoptades per aquest sector. Aquestes mesures globals contribueixen a mitigar l'impacte ambiental i climàtic associat amb aquestes infraestructures clau per a la societat digital.

Els ciutadans valoren els  habitatges sostenibles, en aspectes com ara l'eficiència energètica, l'economia  circular i la salut?

Els ciutadans mostren un interès creixent en habitatges sostenibles, valorant característiques com l'eficiència energètica, l'economia circular i la salut. L'eficiència energètica és apreciada per la seva capacitat per reduir els costos i minimitzar l'impacte ambiental. Les pràctiques d'economia circular, com l'ús de materials reciclats, també són prioritzades per aquells que busquen habitatges amb menys impacte ambiental. La qualitat de l'interior, amb un èmfasi en la il·luminació natural i materials no tòxics, és cada vegada més rellevant per als ciutadans preocupats per la seva salut. A més, els habitatges sostenibles són percebuts com una inversió a llarg termini, amb estalvis econòmics potencials. La consciència ambiental i certificacions sostenibles, com VERDE, també influeixen en les decisions dels compradors que prioritzen valors ambientals.

Segons l’últim informe d’Idescat,  el 19% de les llars catalanes no poden permetre’s encendre la calefacció o el  ventilador. (Si us plau, feu una valoració sobre aquest fet)

La dada és preocupant i indica una preocupant situació de pobresa energètica. Aquesta realitat destaca les desigualtats econòmiques i les dificultats que alguns ciutadans enfronten per satisfer necessitats bàsiques com la climatització del seu habitatge. La pobresa energètica pot tenir conseqüències negatives sobre la salut, el benestar i la qualitat de vida. És crucial que les polítiques públiques abordin aquesta qüestió, proporcionant suport econòmic als sectors més vulnerables i implementant mesures per millorar l'eficiència energètica en l'habitatge.

Des del Grup Carles, desenvolupeu  projectes d’economia social a través de l’assessorament i la gestió de  cooperatives. Podries explicar algun cas d’èxit?

A Grup Carles hem renovat recentment el Segell Aquí  Assessorem l’Economia Social que acredita que hem seguit una formació específica en economia social i solidària. Aquesta formació ens permet assolir l’especialització fiscal, laboral i jurídica del model cooperatiu i acredita que tenim, coneixem i treballem en xarxa amb el moviment cooperatiu i les administracions públiques.

Amb la certesa que des del cooperativisme i les bones pràctiques de cada projecte enfortim el teixit social i econòmic de la comarca, des de Grup Carles, en xarxa amb l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, l’Ateneu Cooperatiu de l’Alt Penedès i Garraf, i el Consell Comarcal de l’Anoia, impulsem aquestes iniciatives i ajudem a fer-les possibles, acompanyant i assessorant projectes d’economia social i solidària per crear ocupació al territori i fer-ho amb una vocació marcadament social.

 El cooperativisme és, doncs, una forma de crear  ocupació al territori i de fer-ho amb una vocació social. De fet, compta amb  una vinculació directa amb seixanta-nou de les fites marcades pels Objectius de  Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides. D’aquesta manera, l’aposta i  enfortiment d’un sector com el cooperatiu, es converteix en un aspecte  essencial per a la transformació sostenible de les agendes mundials.