Avui se celebra l’Hora del Planeta, acció promoguda per la World Wide Fund for Nature (WWF) per conscienciar la societat de la urgència d’actuar davant de l’emergència climàtica i la pèrdua de la diversitat.

Per evitar l’augment de la temperatura i el nivell del mar, segons Jorgen Randers i Ulrich Goluke, investigadors de l’Escola de Negocis de Noruega BI (Oslo), totes les emissions humanes d’efecte hivernacle haurien d’haver-se reduït a  zero entre el 1960 i el 1970. Aquestes afirmacions porten a pensar que potser sí que anem una mica tard per  mitigar l’emergència climàtica. Si fem un repàs a la biodiversitat perduda a  conseqüència del canvi climàtic, ens trobem que segons el Programa de Nacions Unides pel Medi Ambient (PNUMA) “les poblacions salvatges de vertebrats s’han reduït en un 60% en els últims  cinquanta anys, i que el 42% dels invertebrats terrestres, el 34% dels  invertebrats marins estan en risc d’extinció (PNUMA, 2019; II). També cal  assenyalar que segons la Plataforma Intergovernamental en Biodiversitat i  Serveis dels Ecosistemes (IPBES) el 25% (el que equival a un milió) de les espècies que avaluen ja està en  perill d’extinció” (Pajares, 2020).   

La situació demana extrema urgència per evitar perdre més biodiversitat. Com bé assenyala l’historiador Yuval Harari en el seu llibre ‘21 lliçons per al segle XXI’: “els problemes globals necessiten respostes globals”. És evident que la crisi climàtica és un fet que afecta a tota la humanitat i resulta imprescindible la coordinació i col·laboració entre tots els territoris i agents per mitigar la situació. A primera vista sembla obvi, “un repte global necessita una resposta global”.

Si posem el  focus a Catalunya, observem que sí tenim les eines per fer front aquesta crisi:  empreses de digitalització de l’energia, energies renovables, eficiència  energètica i centres de recerca tecnològics, algunes d’elles es poden trobar a la revista  del CEEC, que recull les organitzacions que desenvolupen la seva activitat amb l’objectiu de  descarbonitzar el país. A més, cal assenyalar que  comptem amb una posició geogràfica privilegiada  (gaudim de moltes hores solars i vent).

Anant més enllà,  des del CEEC, amb l’objectiu de minimitzar els danys dels efectes de  l’escalfament global, promovem la transició energètica impulsant i dinamitzant  les relacions i col·laboracions d’associacions, administracions, PIMES, centres  de recerca i grans empreses. Prova d’això és la participació de l’ens en el  debat ‘Territori, turisme i transició energètica’  o l’organització de la propera jornada: ‘La implementació de parcs fotovoltaics  en el territori catalpa a debat.'

L’Hora Planeta ens recorda que no podem perdre més temps i hem de seguir actuant amb determinació i consciència per un futur sostenible per a tots. Tenim les eines, el talent, l’expertesa. Ho tenim tot, a què esperem?