Des de la seva posada en marxa el 2023, l’Institut Català d’Energia (ICAEN) ha registrat 175 actuacions de Certificats d'Estalvi Energètic (CAE), les quals han suposat un estalvi energètic anual de 202,8 GWh a Catalunya. Aquest mecanisme innovador, que reconeix i recompensa l’esforç per utilitzar l’energia de manera més eficient, es consolida com una eina clau entre els usuaris energètics del territori.

Si es confirma la previsió d'estalvi del MITERD en matèria de CAE, que es troba al voltant dels 1.600GWh per aquest 2024, la quota de participació de Catalunya en les fitxes a tot l'Estat estaria per sobre del 12,5%. Una dada "molt rellevant" segons la coordinadora del Grup de Treball de CAE, Isabel Tejero, qui, amb tot, creu que Catalunya encara té molt camí per recórrer: "Tenim molta població, molta activitat industrial i del sector terciari i, per tant, cal seguir informant del sistema i dels seus beneficis per seguir identificant estalvis elegibles per a generar més CAE", ha afirmat.

El Grup de Treball de CAE, el qual va participar activament en l'elaboració del catàleg i que segueix impulsant noves fitxes, preveu fer una anàlisi de les actuacions estàndard que han generat més CAE entre les entitats i empreses adherides al grup des de l'arrencada del sistema. Segons Tejero, l'objectiu és "veure quin percentatge d'inversió es recupera amb aquest mecanisme" i d'aquesta manera "poder adreçar-nos als diferents sectors per a informar sobre mercat d'estalvis energètics amb casos concrets i dades reals".

Les accions que poden convertir-se en un CAE es poden implementar en qualsevol sector d'activitat i estan recollides en un catàleg de fitxes que es manté en constant actualització. A Catalunya, la majoria de les accions registrades, concretament 93, corresponen al sector industrial, incloent-hi la substitució de compressors, sistemes d’il·luminació o la millora d’instal·lacions de fred i calor. En el sector residencial, s’han dut a terme 22 actuacions, com ara el canvi de calderes de combustió per bombes de calor o la rehabilitació integral d’habitatges. Pel que fa al sector terciari, s’han registrat 51 actuacions, com la instal·lació de sistemes d’automatització i control del consum energètic, mentre que 9 projectes han estat classificats com a singulars.

Creix el mercat de les obligacions

Com a novetat aquest 2025, les empreses obligades podran liquidar fins al 90% de les seves obligacions amb CAE, és a dir, 4.946 GWh. Un fet que suposarà un creixement al mercat de les obligacions d'un 50% respecte de l'any passat. Segons Tejero, els resultats obtinguts fins ara són "engrescadors", però assegura que "estem lluny" de tenir un sistema madur que asseguri els estalvis necessaris per arribar al màxim de CAE en els pròxims anys. "Tenim davant nostre tot un repte, i per assolir-lo cal seguir acostant el sistema a empreses i individuals", ha reblat.

El sistema de CAE té com a finalitat promoure iniciatives que afavoreixin l'estalvi i l'eficiència energètica, contribuint a assolir els objectius establerts per les directives europees. A banda de facilitar una gestió més precisa de la demanda energètica, aquest mecanisme empodera els consumidors finals, ja que els permet obtenir ingressos gràcies a la monetització dels seus estalvis energètics. Alhora, els CAE esdevenen un motor per dinamitzar l’economia, fomentar l’ocupació i impulsar la innovació dins del sector energètic.