12 Jul.

L’Observatori de les Energies Renovables a Catalunya ha presentat aquest matí l’informe de situació de 2021 del progrés en la implantació d’energies renovables a Catalunya. El document revela que en termes de potència instal·lada l’avenç ha estat mínim, amb un dèficit acumulat el 2021 de 1.354,49 MW respecte els compromisos de Govern, Parlamenti UE. En aquest sentit, la manca d'implantació de les energies renovables al territori el 2021 reforça la tendència que apunta a que Catalunya no assolirà els objectius marcats en sobirania energètica el 2030. L’informe també destaca l’augment de l’autoconsum a Catalunya durant el 2021, malgrat que reconeix que reconeix que és del tot insuficient.

La portaveu de l’Observatori de les Energies Renovables a Catalunya i presidenta del CEEC, Esther Izquierdo, ha començat amb la presentació de l’informe fent referència a la poca implantació de les renovables a Catalunya. Segons dades de l’informe, l’any passat la principal font per cobrir la demanda ha estat la nuclear en un52,06%. Pel que fa a les fonts renovables, la hidràulica aporta un 7,52% de la demanda, l’eòlica un 5,85% i la solar fotovoltaica un 0,84%, mentre que la resta de tecnologies renovables sumen l’1,22% de la demanda elèctrica de Catalunya. 

Pel que fa a la demanda tèrmica coberta per renovables, la bioenergia, en especial la biomassa, està creixent amb força a Catalunya. Tot i que no es disposen de dades del 2021, cal dir que el 2020 va ser la renovable que va aportar més potència instal·lada amb 66 MW concretament.

L’autoconsum avança, la sobirania energètica no

El document destaca que l’any 2021 s’han posat en servei 12.776noves instal·lacions solars  fotovoltaiques d’autoconsum, amb una potència de 87,3 MW, un 72% més del que es va instal·lar el 2020. Malgrat això, la capacitat en autoconsum solar fotovoltaic a Catalunya encara és de 212,1 MW, que poden generar 275,7GWh l’any, i només representa un 0,6% de la demanda elèctrica actual de Catalunya.

En paral·lel, l'informe alerta que la dependència energètica de Catalunya ha crescut durant el 2021. En paraules del vicepresident d’UNEF i membre de l’Observatori, Daniel Pérez, Catalunya ha augmentat la  seva dependència de recursos externs per a cobrir la demanda d’electricitat fins al 84,6% -nuclear, importacions, gas fòssil i cogeneració- (80,8% l’any 2020) sobre un 15,4% de recursos propis (19,2% l’any 2020). El document també revela que en aquest any no ha entrat en servei cap MW eòlic nou.

La capacitat de generació elèctrica renovable ha crescut en 88,74MW, segons l'informe, (0,16 MW hidràulics, 1,26 MW fotovoltaics i 87,32 MW d’autoconsum fotovoltaic), però encara està molt lluny dels 757 MW fotovoltaics i 440 MW eòlics terrestres anuals  que, segons estima la PROENCAT 2050, caldria implantar cada any d’aquí al 2030. Per a Daniel Pérez, aquestes són “dades preocupants” i ha demanat a les administracions “recuperar el temps perdut, posant-nos fites intermitges per augmentar la implantació de les renovables, més enllà del 2030”.

El Decret Llei  24/2021, una eina insuficient

Un fet rellevant del 2021 ha estat l’aprovació del Decret Llei24/2021, d’acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades, que modifica el de l’any 2019. Tal com ha explicat el president d’ElolicCAT, Victor Cusí, hi ha aspectes en els quals la nova normativa ha afavorit el progrés de determinades tecnologies comés el cas de l’autoconsum (impulsat a més per mesures de suport econòmic i financer promogudes per fons europeus).

No obstant, d’acord amb l’estudi, el nou Decret no resol el col·lapse administratiu en la gestió dels projectes; no s’ha donat sortida a la major part dels projectes que havien superat positivament l’avaluació de la Ponència i s’ha de començar de zero.

La modificació del Decret-Llei  24/2021 (inclosa al Decret-Llei 5/2022 de17 de maig) proposa declarar la tramitació  urgent dels procediments d’autorització per raons d’interès públic dels projectes solars i eòlics de fins a 5 MW. Aquesta és una mesura positiva, però que sols afecta a 450 MW dels 12.000 MW que hi ha en espera. La mesura s’hauria d’ampliar a la resta de projectes perquè tingui un impacte efectiu i no sols cosmètic, segons sentencia l'informe.

D’altra banda, els membres de l’Observatori també han demanat deforma urgent la modificació de la Llei d’Autoconsum al govern espanyol que permeti ampliar l’autoconsum compartit amés de 500 metres, tal com està establert a Portugal o França.

Avui, a Catalunya, la  transició energètica es fa des de fora

El resultat és que, a Catalunya, el gruix de la transició energètica està fora de l’abast del Govern de la Generalitat: la nova capacitat de generació renovable que ha sol·licitat autorització per evacuar a subestacions elèctriques ubicades a Catalunya és de 9.005,56 MW. D’aquesta potència, només el 14% es tramita a través del Govern, mentre que el 86% es tramita a través del govern espanyol: un 80,1% són projectes a l’Aragó i el 5,9% dels projectes preveuen infraestructures degeneració a Catalunya.

La previsió és que, si no es capgira la situació, el 94% dels objectius d’energia renovable que té Catalunya pel 2030 sols es podran cobrir amb importacions de fora de Catalunya, la qual cosa suposaria un fracàs dels objectius compromesos en la transició energètica.

Les renovables i  ocupació: una oportunitat que cal afavorir

D'altra banda, com assenyala un exhaustiu estudi de FEGiCAT, basat en les necessitats reals de més de 900 empreses instal·ladores a Catalunya, caldrien 18.051 persones treballadores qualificades per cobrir les necessitats d’avui del sector dels instal·ladors.

Per aquest motiu, Raül Rodríguez, president de l'entitat, ha afirmat que és rellevant afavorir la matriculació en cicles formatius que contribueixin a desenvolupar aquestes professions de futur: equipaments, promoció i divulgació. D'acord amb l'estudi, s’estima que cal invertir 40 milions d’euros anuals, fins al 2050, en aquesta formació. Una inversió amb un gran retorn econòmic i social, en un país amb un dels índex d’atur juvenil més alts de l’OCDE (27,27%) i en un àmbit professional de gran projecció i futur com és el sector de les energies renovables.