La mobilitat elèctrica, especialment en els segments de la distribució d’última milla i d’empreses amb activitats locals i regionals viuen un moment decisiu. El nou Reial Decret 214/2025 amb noves obligacions de registre i reducció de la petjada de carboni, la imminent ampliació de les Zones de Baixes Emissions (ZBE) el 2026 i l’entrada en vigor del règim de comerç de drets d’emissió ETS 2 —que preveu un impacte en el preu dels carburants— obliguen a empreses i autònoms a replantejar la seva estratègia logística. Però, més enllà de la pressió normativa, la transició elèctrica s’ha convertit en una oportunitat competitiva real per als qui recorren entre 100 i 300 km diaris en entorns urbans i periurbans.

Petjada ambiental i qualitat de vida 

La reducció de la petjada de carboni ja no és només una exigència legal, sinó que s’ha convertit en una demanda creixent tant per part de les empreses que contracten serveis de transport que busquen minimitzar la seva petjada d’abast 3, especialment en aquells àmbits on el transport hi té un pes rellevant. En aquest context, disposar d’una flota capaç de reduir significativament la petjada de carboni, o fins i tot eliminar les emissions de CO₂, esdevindrà un avantatge competitiu clau. De fet, les emissions de CO₂ d’un vehicle elèctric, si es té en compte el mix elèctric espanyol, són aproximadament un 93% inferiors a les d’un dièsel en el mateix període d’ús, mentre que les emissions locals de NOx i partícules són pràcticament nul·les, fet que contribueix directament a millorar la qualitat de l’aire i la salut pública.

A més, la frenada regenerativa, exclusiva dels elèctrics, permet recuperar energia i redueix el desgast dels frens, minimitzant encara més l’impacte ambiental de la mobilitat urbana.

Infraestructura i operativa: falsos mites i realitats

Un dels grans mites de la mobilitat elèctrica és la suposada manca d’infraestructura. La realitat, però, és que la majoria d’empreses poden cobrir les seves necessitats amb les autonomies actuals, que ja arriben als 250-300 km reals, i amb un únic punt de recàrrega nocturna de baixa potència a les seves instal·lacions, sense alterar les operacions diàries.

Pel que fa a la càrrega útil, els models elèctrics actuals, com els L2H2, ja ofereixen prestacions equiparables als dièsel per a la majoria d’usos urbans i periurbans.

Ja existeixen vehicles comercials lleugers L2H2 amb bateries de 87 kWh i potències de recàrrega de fins a 130 kW, essent possible recuperar entre 125 i 175 km d’autonomia en només 30 minuts de descans, utilitzant punts de recàrrega ràpida de 100 kW.

Impacte econòmic: el TCO parla clar 

L’anàlisi del cost total de propietat (TCO) és fonamental per a qualsevol gestor de flota. Avui dia, els concessionaris ja ofereixen costos similars entre vehicles comercials lleugers dièsel i elèctrics. Fent una simulació real per a una empresa de missatgeria que recorre 24.000 km anuals, que disposa d’una oferta real per part d’un distribuïdor líder en la transició cap a la mobilitat elèctrica a Catalunya, els números resultants són contundents: davant del mateix preu real de mercat per les dues tecnologies, els vehicles elèctrics resulten molt més competitius en un horitzó de cinc anys (23,4% menys de cost), fins i tot sense incloure les ajudes del Pla MOVES III 2025, tant pel que fa al vehicle com al punt de recàrrega.

Adoptar la mobilitat elèctrica no és només una resposta a la regulació, sinó una aposta per la competitivitat, la reducció de costos i la responsabilitat ambiental. Les empreses que facin el pas ara estaran millor posicionades davant els seus clients, estaran més preparades per a complir la normativa i contribuiran a un bé comú: ciutats més netes, amb la meitat de contaminació acústica, i saludables. La transició ja no és una opció de futur, sinó una necessitat present per a qualsevol operador logístic que vulgui seguir sent rellevant en un mercat cada cop més exigent.