Què és l’Eficiència Energètica 4.0?
El títol del Màster el prenem de l’anomenada Industria 4.0 que es refereix a la quarta revolució industrial. Aquesta revolució, aplicada a l’energia, es veu caracteritzada per la convergència de tecnologies digitals, físiques i biològiques que estan transformant la forma en què es produeixen i gestionen els actius i processos consumidors d’energia.
Aquesta nova era està impulsada per avenços en àrees com la intel·ligència artificial, l'Internet de les coses (IoT), la robòtica, la realitat virtual i augmentada, l'anàlisi de dades, la impressió 3D i l'automatització avançada, entre d’altres.
A quins reptes s’enfronta el sector de l’energia actualment?
Els reptes del sector energètic són diversos i de gran importància: la transició cap a fonts d’energia renovable, la millora i major implantació de l’eficiència energètica, l’electrificació de les tecnologies, incloent el transport, la digitalització de les dades, l’economia de l’hidrogen verd, l’emmagatzemament o l’actualització de les infraestructures energètiques, són potser els principals punts sobre el quals pivoten, i hauran de seguir pivotant, les polítiques energètiques del país i del planeta.
Val la pena analitzar amb una mica més de detall alguns d’aquests reptes, coneixent, a més, que tot i que el 2022 va ser un any marcat per uns alts preus d’energia i dels drets d’emissió de CO₂, les emissions tant a Catalunya com a Espanya van augmentar un 3%. D’aquest increment de les emissions, les del sector elèctric van créixer en més d’un 10% respecte l’any anterior. La raó d’aquest augment va ser principalment per la producció elèctrica mitjançant cicles combinats (augment de més del 50%) degut a la sequera i a l’augment de les exportacions d’electricitat.
La reducció d’emissions passa, sens dubte, per impulsar l’electrificació.
L'electrificació del transport és un aspecte clau en la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle i la dependència dels combustibles fòssils. Al 2022, els GEH associats al transport van augmentar un 6% a Espanya respecte l’any anterior, un 2021 encara marcat per la ressaca de la pandèmia. Cal destacar, així mateix, que aquest augment s’ha donat en un moment d’alts preus dels combustibles.
Com d’important serà l’eficiència energètica per la nostra seguretat energètica en el futur?
L’eficiència energètica serà determinant, no només per la seguretat energètica del nostre país, sinó també per assolir els objectius que ens hem marcat com a societat per fer front al canvi climàtic. Ja fa anys que l’Agència Internacional de l’Energia destaca que les inversions en Eficiència Energètica són la principal, amb diferència, de les diferents tecnologies a desenvolupar, en la lluita contra l’emergència climàtica.
La digitalització de les dades energètiques, nous models de negocis com l’EaaS (l’Energy as a Service), el finançament estructurat o els Serveis Energètics, són i seran mecanismes que ajudaran a assolir els objectius necessaris i marcats.
En el context actual, què creus que aporta el màster d’Eficiència Energètica d’IL3-UB als professionals del sector?
El Màster aporta, sobretot, nocions pràctiques directament aplicables a un món professional en contínua transformació. Cada edició del Màster s’adapta a les necessitats i reptes del moment. Alguns d’aquests reptes, ja comentats amb anterioritat, passen per un molt bon coneixement del mercat energètic global per tal de poder-lo aplicar de forma local. Així mateix, entenent la sostenibilitat amb una visió holística i tenint en compte els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU (ODSs), incloem una aproximació a les principals polítiques, normatives i certificacions que estan vigents en l’actualitat.
L’orientació eminentment pràctica del Màster, permet als alumnes no només aprendre, sinó tocar i visitar bona part de les principals tecnologies a implantar (fotovoltaica, economia de l’hidrogen verd, edificis sostenibles, rehabilitació energètica, processos industrials baix emissius de GEH, etc...).
A la vegada, aquest Màster permet poder compartir experiències i visions d’una àmplia mostra de reconeguts experts i professionals en actiu en un gran espectre de l’àmbit de l’energia.
Aquests nous professionals hauran de treballar per a assolir els objectius climàtics del 2030 i 2050... Anem pel bon camí?
Sota el meu punt de vista podria definir que la tendència és bona, però es necessita més compromís, més inversió i més sensació d’urgència. El terme emergència climàtica ja porta implícita aquesta urgència, però sembla que encara no ens ho creguem prou. Altres senyals, sobretot de preu i la més important, la que els propis consumidors i societat estem enviant a les nostres organitzacions, estan fent que el camí sigui el correcte però no encara amb suficient impacte per poder dir que anem pel bon camí. Per exemple, la quota de renovables en el consum final d’energia que estableix el PNIEC pel 2030 és del 42%. Al 2022 aquesta quota va pujar fins a situar-se en el 22%. Tot i que la tendència és positiva, cal que s’acceleri el procés per assolir l’objectiu. Per altra banda, el PNIEC també establia un objectiu de reducció de la dependència energètica fins al 61% pel 2030. Al 2022, aquesta dependència es va situar en el 74,1%, lluny encara de l’objectiu.Respecte l’eficiència energètica, el repte és encara més important. La reducció d’emissions esperada per la millora de l’eficiència i la intensitat energètica, han estat inferiors a les esperades en el PNIEC.
L’eficiència energètica dels edificis tindrà un paper rellevant en el compliment d’aquests objectius. Creus que és possible posar al dia el parc d’habitatges més antics en un futur pròxim?
Es diu que el parc d’edificis a nivell europeu, incloent tot el seu cicle de vida, és responsable d’aproximadament un 40% de totes les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Tot i que s’han implantat polítiques de rehabilitació energètica, i hi ha pressupost disponible (a nivell estatal els PREE vehiculats a Catalunya a través de l’ICAEN), una gran part del parc d’habitatges, construït abans de l’aprovació del CTE del 2007, encara no han tingut una millora substancial. Però soc optimista pel que fa a la rehabilitació energètica del parc d’edificis. De fet, al Màster, dediquem diverses sessions a aquest aspecte, de la mà de grans experts en la matèria, parlem de com s’haurien de portar a terme aquest tipus de rehabilitacions tant en l’àmbit dels edificis terciaris com residencials.
Poden les comunitats energètiques tenir un paper determinant en la democratització de l’eficiència energètica i les renovables al nostre país? Què creus que cal fer per impulsar-les?
Al meu entendre, l’impacte més gran de les Comunitats Energètiques, més enllà de transformar el model tradicional de generació i consum centralitzat cap a un enfocament més descentralitzat i participatiu, és la demostració de que aquest tipus de solucions són possibles, viables i necessàries per la transició energètica que forçosament hem de portar a terme.
Aquests projectes ajudaran, sobretot, a la societat a seguir-se conscienciant de la necessitat de consumir energia neta, en aquest cas principalment fotovoltaica, i millorar la manera com la consumim. La proliferació de les Comunitats Energètiques és una molt bona senyal de la preocupació existent en aquest àmbit, i com la societat, un cop més, pren la iniciativa enfront d’una administració que tot i reaccionar amb certa velocitat, encara va un pas enrere.
Autonomia, beneficis econòmics, reducció d’emissions i promoció de la creació de comunitat i col·laboració, aspectes més d’àmbit social però igualment molt importants, són les bases de les Comunitats Energètiques. Ara només cal que les empreses elèctriques, i per sobre d’elles l’administració, estiguin a l’alçada i es vagin adaptant a les necessitats i propostes que vagin apareixent. Fins ara ho han anat fent, a un ritme que potser no és el que tots volíem, però de segur que aniran apareixent només idees i projectes que caldrà adaptar de forma ràpida per tal que la seva implantació i viabilitat siguin una realitat.
Pel que fa a les empreses, diries que estan dedicant suficients esforços en temes de sostenibilitat i eficiència energètica?
Des de la meva experiència, i tot i que sí és possible que algunes organitzacions hagin reduït el seu pressupost respecte la sostenibilitat i l’eficiència energètica arran del Covid-19, moltes d’elles no només han tornat a les inversions que tenien previstes, sinó que les han augmentat.
Els tres eixos que motiven aquest tipus d’inversions, la competitivitat (l’increment de preus energètics viscut durant el 2022, la Guerra d’Ucraïna i la sensació que una incertesa i volatilitat en els preus s’ha implantat a nivell global), les polítiques relacionades amb el canvi climàtic i la seguretat de subministrament, fan que les empreses estiguin fent grans esforços per, primer saber què, com i quan consumeixen l’energia, i a partir d’aquí trobar solucions per reduir-ne el consum i fer que l’origen de l’energia que consumeixin sigui renovable.
El marc regulador actual afavoreix el desplegament de les energies renovables i la transició energètica?
En aquest cas em centraré en Catalunya. El marc regulador, modificat diverses vegades els últims anys, sembla que en aquests moments satisfà una bona part dels actors. Actualment aquest marc regulador afavoreix de manera destacada aquells parcs fins als 5MW, principalment petits parcs eòlics i sobretot fotovoltaics.
Les barreres a Catalunya, més enllà de la manca de capacitat elèctrica de les xarxes, que és un gran fre, podrien ser les encara molt lentes tramitacions. Una altra barrera, encara per gestionar de manera òptima, és el preu del pool que s’aconsegueix quan hi ha un excés de renovables connectades (sí, excés, és a dir quan hi ha més producció de renovables que demanda energètica, en aquest cas a nivell espanyol). L’aturada de parcs eòlics o la desconnexió de parcs fotovoltaics és ja una realitat.
Per altra banda, si parlem de l’autoconsum compartit (Comunitats Energètiques) el gran problema no és tant a nivell regulador, sinó de les distribuïdores, retardant fins a 2 o 3 anys alguns dels projectes.
Quines aplicacions tenen les noves tecnologies al sector energètic? (dispositius IoT, intel·ligència artificial...)
La digitalització del sector energètic és un procés imparable i que ja fa uns anys que està en marxa. Així i tot, la feina per fer és encara molt important. Cada cop són més les organitzacions que s’han adonat de la importància de digitalitzar tot el referent a la gestió energètica.
La instal·lació d’equips IoT o l’ús massiu de la intel·ligència artificial i de les dades que es vagin recollint per a millorar la Gestió Energètica, són passos d’un mateix procés que tot i que s’hagi iniciat, encara té un llarg camí per recórrer.
Per què són importants les dades en el procés de transició energètica?
Les dades són i seran molt importants en tot el procés de transició energètica. Començant per la Gestió i Monitorització energètica amb l’objectiu d’identificar oportunitats de millora i passant per la gestió i la flexibilitat de la Demanda, les Smart Grids o el manteniment predictiu. A partir de la instal·lació d’equips de mesura, en molts casos ja amb tecnologia inhalàmbrica, i sensòrica IoT, es poden recollir infinitat de dades (no només d’energia) que permeten fer un seguiment en temps real d’aquestes variables facilitant una gestió més fàcil, fiable i eficient dels actius consumidors.
Per altra banda, a nivell macro, les xarxes elèctriques intel·ligents, utilitzant sensors i tecnologies de transmissió de dades en temps real sobre la generació energètica, la demanda i l’estat de la xarxa, permetran optimitzar la distribució energètica i gestionar d’una millor forma la integració d’energies renovables, la gestió de la càrrega de vehicles elèctrics i, en general, tots els recursos energètics.
Què els hi diries als estudiants que s’estiguin plantejant estudiar aquest màster?
Els diria que el moment és ara. I que el Màster és aquest. El sector va mancat d’especialistes en el món de l’energia. Les organitzacions (de tot tipus: sector industrial, terciari, administració pública) estan buscant professionals experts en el sector de l’energia i la sostenibilitat.
Aquest Màster pretén donar una visió holística del sector energètic, a la vegada que profunditza amb determinades tecnologies que són clau pel bon desenvolupament de la professió. L’objectiu del Màster és formar alumnes, a partir de l’aprenentatge teòric però sobretot de la pràctica, per dotar-los d’eines i metodologies aplicables des de l’endemà mateix de la finalització del curs.
L’orientació eminentment pràctica, la participació com a professors de reconegut prestigi en les diferents àrees d’expertesa, les visites a instal·lacions reals, l’execució d’un Treball Final de Màster tutoritzat i la col·laboració amb el Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya en l’elaboració del programa, entenem que fan d’aquesta formació la més completa del sector formatiu català i espanyol en l’àmbit de l’energia. Les catorze edicions anteriors i els i les més de 300 alumnes formats i formades poden donar fe, no només de la qualitat, sinó també de les oportunitats laborals i professionals que s’obren un cop cursat.