L’Observatori de les Energies Renovables a Catalunya (OBERCat) ha presentat l’Informe de Situació 2024 del progrés de la implantació d’energies renovables a Catalunya – Objectius 2030 / 2050, al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. Segons l’informe, a Catalunya li falta assolir el 79,6% de l’objectiu de la PROENCAT per arribar als 35,1 TWh d’energia elèctrica d’origen renovable previstos per d’aquí cinc anys, el 2030. OBERCat apunta que l’any 2024 el gran impacte de l’energia hidroelèctrica, per la millora dels cabals dels rius després de tres anys de sequera i de generació de mínims, ha permès a les energies renovables assolir el 16,2% de la demanda elèctrica i el 19,1% de la producció. No obstant afirmen que per assolir els objectius de la PROENCAT per al 2030, caldrà multiplicar per cinc la capacitat de generació actual, especialment d’eòlica terrestre i solar fotovoltaica.

Segons OBERCat, una de les principals barreres per fer-ho és la lentitud en la tramitació de projectes renovables a Catalunya, la qual, adverteixen que de no solucionar-se suposarà “un alt cost social i econòmic per a Catalunya”. Els autors de l’informe demanen simplificar els procediments “per evitar la redundància, el sobrecost i, sobretot, l’allargament innecessari de la tramitació.”

Els portaveus de l’entitat titllen la situació actual de “bloqueig”, i fan referència a les dades d’autoritzacions administratives del 2024. Segons l’informe, l’any passat la Generalitat no va autoritzar cap projecte de parc eòlic terrestre i quatre dels sis projectes de parcs eòlics autoritzats l’any 2023 encara no havien obtingut l’aprovació definitiva dels Projectes d’Actuació Específica (PAE) de les Comissions Territorials d’Urbanisme. D’acord ambla legislació actual- l’article 17 del Decret Llei 16/2019-, afirmen que les CTU haurien d’aprovar el PAE d’un projecte eòlic o solar fotovoltaic sobre terreny a més tardar un més després que obtingui l’autorització ambiental.

Seguint aquest fil, OBERCat també critica l’estratègia d’alguns municipis de bloquejar la implantació de renovables de forma sistemàtica mitjançant moratòries o modificacions puntuals del planejament urbanístic. Per l’entitat això suposa l’abús d’una norma, creada per usos com l’oci nocturn o la proliferació de pisos turístics.

Alta pressió impositiva a les renovables a  Catalunya

D’altra banda, l’informe també posa el focus en la pressió impositiva als grans projectes de renovables. Segons dades d’OBERCat, un projecte renovable a Catalunya paga les taxes de tramitació més altes de l’Estat, fins a quatre vegades més que la resta de comunitats autònomes. Això, asseguren, hauria d’implicar que l’administració destini més mitjans a la tramitació i més rapidesa en aquest procés.

L’informe posa com a exemple el fet que un parc eòlic de característiques molt similars un promotor pot pagar fins a 130.000 euros en taxes a Catalunya, mentre que en comunitats autònomes com Andalusia o Castella i Lleó paga fins a 30.000 euros. Es calcula que en total, els projectes eòlics han pagat 4,1 milions d’euros en concepte de taxa de tramitació al govern de la Generalitat i els solars fotovoltaics 8,65 milions d’euros.

El balanç de l’energia elèctrica a  Catalunya el 2024

L’any 2024, el consum elèctric a Catalunya ha estat lleugerament inferior al de l’any anterior, amb una demanda total de 44,11 TWh, un 0,7% menys que el 2023. Tot i que s’ha registrat un petit increment en la capacitat de generació elèctrica renovable —concretament, 81,92 MW addicionals, repartits entre energia eòlica (30 MW), solar fotovoltaica (51,57 MW) i altres fonts (0,35 MW)—, això només ha representat un augment del 2,19% respecte a l’any anterior.

L’energia nuclear continua sent la principal font de generació elèctrica a Catalunya, cobrint més de la meitat de la demanda (50,3%). En segon lloc, hi trobem les importacions d’electricitat, que han cobert un 15,4% del consum elèctric, un lleuger augment respecte al 14,2% del 2023. Aquest augment es deu al fet que, malgrat una millora en la producció hidroelèctrica i una menor demanda, la generació interna de fonts no renovables ha disminuït.

Els cicles combinats han representat el tercer recurs per atendre la demanda, tot i que la seva contribució ha baixat un 17,6%, cobrint només un 11% del total. Per la seva banda, la cogeneració ha suposat un 7% de la cobertura total. En conjunt, el gas natural ha proporcionat 8 TWh d’energia, equivalent a un 18,2% de la demanda, també amb una reducció del 17,6% respecte a l’any anterior.

Pel que fa a les renovables, aquestes han incrementat notablement la seva aportació, cobrint el 18,6% de la demanda elèctrica, gràcies sobretot al bon comportament de l’energia hidroelèctrica. Aquesta font s’ha posicionat com la primera entre les renovables i la quarta global, amb una producció de gairebé 3.600 GWh, un 62,2% més que el 2023. Les centrals hidroelèctriques han subministrat el 9,6% de l’energia generada i han cobert el 8,2% de la demanda.

En canvi, l’energia eòlica ha disminuït un 7,8% respecte a l’any anterior, amb una aportació de 2.835 GWh, equivalent al 6,4% de la demanda. La solar fotovoltaica ha crescut lleugerament i ha cobert prop de l’1% del consum elèctric.

Les altres tecnologies renovables i assimilades —com biomassa, biogàs, residus, bombament o solar tèrmica— han generat conjuntament 887 GWh, cobrint un 2% de la demanda.

Pel que fa a l’autoconsum fotovoltaic, s’han registrat un total acumulat de 126.752 instal·lacions amb 1.381 MW de potència instal·lada. No obstant això, tant el nombre com la potència de les noves instal·lacions han caigut respecte a l’any anterior: un 41,7% i un 24,1% respectivament. Tot i així, ha crescut l’autoconsum compartit, amb un 27,2% més d’instal·lacions i un increment notable del 57,2% en potència respecte al 2023.

En referència al Decret Llei 12/2025 que declarava les renovables i l’emmagatzemtage d’interès públic superior i que finalment no ha estat convalidat pel Parlament, OBERCat demana a les administracions implicades donar prevalença als projectes renovables en la “ponderació d’interessos concurrents” i limitar els motius per plantejar objeccions jurídiques i accelerar la seva tramitació.