La setmana passada vam ser testimonis de les destrosses que va generar el temporal Gloria: víctimes, desbordament de diversos rius, talls elèctrics, pèrdues en agricultura i pesca, danys en passejos marítims, platges i infraestructures... Encara no s'ha calculat el cost total que tot això ha suposat, però segur que no serà poc. Ara la pregunta resideix en: es podria haver evitat?

No hi ha resposta correcta per a això, però la veritat és que segurament sí que es podrien haver minimitzat els danys si la Llei del Canvi Climàtic i Transició Energètica, que està en fase d'esborrany i pendent d'aprovació, s'hagués impulsat anys enrere i ja s'estigués aplicant. Segurament així hauríem posat el nostre granet de sorra perquè moltes petites accions haguessin provocat un gran canvi.

El 22 de gener, el Consell de Ministres va aprovar la ‘Emergència Climàtica’ i amb ella van presentar 30 mesures, de les quals les cinc primeres tenen l'objectiu de ser aprovades durant els primers 100 dies de la seva legislatura.

Aquestes 30 mesures fan referència, de manera general, a tots els àmbits que cal tenir en compte per a poder definir les mesures que s'ha d'aplicar per a aconseguir els objectius fixats: ciutadania, recordant que cal posar-la en el centre, recursos naturals, biodiversitat, sectors econòmics sostenibles, serveis i indústria, iniciatives comunitàries legislatives i fiscals, identificació de sectors vulnerables, entro uns altres.

El primer punt que aborda la declaració d'emergència és “Remetre al Parlament el projecte de Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica”. L'avantprojecte marca dues fites, 2030 i 2050, per a aconseguir el compromís europeu marcat en l'Acord de París de reduir les emissions globals de gasos d'efecte d'hivernacle. Per a 2030 generar un 70% d'electricitat amb energies renovables i millorar l'eficiència energètica en almenys un 35%, entre altres aspectes. I per a 2050 aconseguir la neutralitat en carboni.

Aquest avantprojecte parla de diferents àmbits en els quals cal actuar, entre ells:

• Impuls a les energies renovables, estableix un objectiu anual de capacitat instal·lada, que podrà ser revisat, que inclou subhastes de renovables d'almenys 3.000 megavats (MW) a l'any. El mateix document afegeix les intencions de desenvolupar nous marcs retributius per a la generació renovable.

• Aposta per una mobilitat sostenible per a “aconseguir un parc de turismes i vehicles comercials lleugers sense emissions directes de CO₂ en 2050”.

• Les ciutats hauran de tenir plans municipals de lluita contra el canvi climàtic (mobilitat, tractament de residus urbans i recursos contra pobresa energètica).

• Augment del pressupost destinat a recerca i desenvolupament.

Des del Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya veiem que tant la declaració d'Emergència Climàtica com l'avantprojecte de Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica indiquen unes directrius de les mesures a aplicar, però el que creiem que fa falta, tenint en compte el fort temporal viscut la setmana passada, és passar a l'acció. Necessitem que totes aquestes mesures que es van aprovar fa uns dies, deixin de ser més que simples documents d'intencions i passin a ser deures que la ciutadania, empreses i administració han de complir per a evitar o almenys minimitzar les conseqüències del canvi climàtic, perquè hem d'actuar ja i de manera col·lectiva.

D'aquesta manera, queda molt clar que el que necessitem és que des del Govern es defineixin i es comencin a implementar, de manera immediata, mesures concretes. Aquesta serà la millor manera de fer front a l'escalfament global, perquè com vam veure amb les conseqüències del temporal Gloria, això ja no és un problema del futur, sinó que és un problema del present i si no actuem ara, les pròximes generacions no tindran opció. El canvi climàtic és cosa de tots i part de la ciutadania ja comença a tenir-lo clar, perquè el temps corre i el planeta no pot continuar esperant.


Esther Izquierdo – Presidenta del Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya