En un context marcat per les exigències de la Unió Europea en matèria de sostenibilitat i eficiència energètica, el sector de l’edificació afronta una autèntica transformació. JG Ingenieros, referent en el disseny i la consultoria d’edificis d’alta complexitat, és una de les empreses que lidera aquest canvi. En aquesta entrevista, el Director Corporatiu de Consultoria i Solucions Digitals, Josep Ortí, i la Directora de l’Àrea ESG i Descarbonització, Patricia Abrudan, expliquen com aborden els principals reptes del sector, comparteixen projectes innovadors i detallen la seva estratègia per avançar cap a un model constructiu més eficient, digital i descarbonitzat.   

Us definiu com a  especialistes en edificis d’alta complexitat. Quins reptes específics plantegen  projectes com hospitals, centres de dades o terminals logístiques, i com els  abordeu?

Hem de pensar que els edificis complexos exigeixen garantir fiabilitat, continuïtat operativa i un estricte compliment normatiu. Per exemple, en aquest tipus d’edificacions treballem amb infraestructures crítiques que no poden fallar ni un segon. El repte és combinar eficiència energètica amb requisits de refrigeració molt exigents. Abordem aquests projectes amb equips multidisciplinaris, eines digitals de simulació energètica i estratègies avançades de commissioning, sempre amb una visió de sostenibilitat i resiliència des del disseny inicial.

Esteu involucrats amb diversos  projectes internacionals...

Sí, d’una banda, acompanyem els clients en l’expansió internacional i local amb l’afegitó de disposar d’una potent associació d’enginyeries europees, anomenada First Q de la qual en som socis fundadors, que permet un bescanvi d’idees i experiències entre els tècnics amb diversos grups de treball europeus, entre els que destaquem els d’ESG/sostenibilitat i Smart Buildings.

Pel que fa als principals projectes internacionals són a Europa i Llatinoamèrica, que ens obliga a estar a l'avantguarda en pràctiques globals i a alinear-nos amb l’Acord de París i el Pacte Verd de la UE. En sostenibilitat, treballem en construcció nova i rehabilitacions sota marcs com LEVEL(s) i la Taxonomia Europea. Des de fa gairebé 20 anys oferim serveis de consultoria i certificacions com LEED, BREEAM i, més recentment, WELL, alineades amb criteris ESG i amb presència global.

Addicionalment, i pel que fa a la digitalització, integrem BIM en la majoria dels nostres projectes. També apostem pel bessó digital, la monitorització en temps real i la interoperabilitat entre sistemes per a una gestió energètica eficient. A més, disposem d’eines pròpies com MantTest (Software de Facility Management ) i la plataforma Smart IRIS JG per acompanyar els nostres clients durant la fase d’operació i manteniment de les infraestructures.

Quines iniciatives internes heu  impulsat per reduir la vostra pròpia petjada ambiental?

En els últims dos anys hem avançat significativament. Vam iniciar un projecte amb ACCIÓ i el CEEC per avaluar el nostre impacte ESG. Un any i mig després, vam publicar la nostra primera memòria de sostenibilitat segons els indicadors GRI. Hem calculat la nostra petjada de carboni en els tres àmbits i elaborat un pla de descarbonització amb un horitzó a 2030 i objectiu de neutralitat climàtica el 2050. Fomentem el teletreball, l’eficiència energètica i l’ús d’energia verda, i ja el 2024, el 87 % dels nostres encàrrecs tenen un impacte positiu per la seva certificació o disseny d’edificis de consum gairebé nul.

La vostra feina en edificis de consum  gairebé nul (NZEB) us situa com a referents. Quins elements considereu  imprescindibles per assolir-ho?

Un disseny optimitzat de l’envolupant i, sobretot, i del disseny de les instal·lacions amb sistemes actius de gran eficiència, energia renovable in situ i monitorització contínua. És essencial incloure des del projecte inicial l’anàlisi de cicle de vida (ACV) així com un enfocament de gestió global que optimitzi els costos durant tot el cicle de vida de l’edifici. Un Commissioning d’alt nivell també és indispensable per assolir els valors òptims d’energia previstos al disseny.

Quin potencial té el parc construït  per contribuir a la transició energètica?

La Comissió Europea estima que el 75 % dels edificis existents són energèticament ineficients, i que el 80 % continuaran actius el 2050. Amb renovacions d’instal·lacions, aïllament, automatització i autoconsum es poden reduir emissions i evitar l’obsolescència climàtica. Cal un diagnòstic energètic rigorós i finançament adequat per fer-ho possible.

Quins reptes planteja la directiva  europea EPBD?

L’exigència de zero emissions en nova construcció per al 2030 suposa un canvi de paradigma. En edificis d’alta complexitat, eliminar combustibles fòssils és un repte que pot afectar la resiliència operativa. També serà clau l’ACV en totes les noves construccions i impulsar la inversió en rehabilitació profunda i el funcionament dels passaports de renovació.

Heu desenvolupat eines pròpies per  millorar eficiència en auditories i processos?

A part dels programaris anteriorment explicats, enguany hem creat un software per a la gestió del pressupost de carboni dels actius immobiliaris, afegint un mòdul de Gestió de Carboni dins MantTest. S’integra via API amb plataformes de consum energètic i informes ESG per fer inventaris anuals de petjada de carboni.

En quin estadi es troba la  digitalització en enginyeria de serveis per a edificis?

Estem a una fase intermèdia. Hem avançat en BIM i bessons digitals, però al mercat li falta encara ser capaç d’integrar disseny, operació i manteniment. I, evidentment, cal avançar també en IA aplicada a l’optimització energètica. No és només un repte tecnològic, sinó cultural.

Com influeix la col·laboració amb  agents com clústers, universitats o startups en el vostre model d’innovació?

És fonamental. Participem en organismes com el CEEC, CATENARA, ACI, ACFM, AGEM, AEM, Spain DC, i col·laborem amb la càtedra UPC‑JG o en projectes europeus com RECONSTRUCT. Aquestes aliances ens permeten innovar en analítica de dades, IoT i models sostenibles.

Històricament també us heu especialitzat  en serveis de commissioning. Quin valor aporta al vostre client?

Doncs és imprescindible en edificis d’instal·lacions complexes com hospitals, centres de dades, museus... El retorn de la inversió en commissioning és inferior a 1,5 anys i és la garantia que la recepció de l’edifici es fa en les condicions de disseny i normativa vigent. Altrament augmenten els sobrecostos d’operacions i manteniment, energia i, molt especialment, la disminució del cicle de vida dels actius. A part de la insatisfacció de l’usuari o pèrdues de seguretat i disponibilitat. La única manera de garantir una optimització energètica és que les instal·lacions estiguin treballant al seu punt òptim tal com han estat dissenyades. I això només s’assoleix amb un bon commissioning.

Quins desafiaments hi ha per  implementar descarbonització real en el terciari?

La inversió inicial, la manca de dades energètiques fiables i un retorn de la inversió encara poc atractiva. Tanmateix la progressiva implementació del model de CAE al sector, permetrà un avanç més ràpid.

Hi ha suficient sensibilitat i pressió perquè els  promotors apostin per l’eficiència energètica des del principi?

Està creixent, impulsat per criteris ESG, certificacions i exigències de fons d’inversió. N’hi ha, però encara hi ha tensió entre CAPEX i OPEX. La nostra tasca és augmentar el valor del projecte amb solucions eficients i comparar tecnologies baixes en carboni per valorar la millor rendibilitat a mitjà termini.

Penseu que l’actual marc normatiu i de subvencions  ajuda a accelerar la transformació energètica en el terciari?

Malgrat certa recessió global, aquí veiem dinamisme gràcies al marc regulatori i els plans PERTE enfocats a la transició energètica, descarbonització i economia circular així com el model de CAE ja esmentat. És necessària estabilitat, agilitat en les subvencions i un marc fiscal que veritablement incentivi la descarbonització. També cal que la normativa sigui exigent amb els edificis tant existents com de nova construcció.

Com gestioneu l’atracció i retenció del talent en un  entorn tan tècnic i competitiu?

Apostem per formació contínua, projectes innovadors i entorn flexible. El compromís amb eficiència, digitalització i edificis complexos és un atractiu per a perfils joves altament qualificats. Cerquem perfils transversals: enginyeria, arquitectura, sostenibilitat, digitalització i normativa.

Quins objectius teniu en termes de creixement,  innovació i impacte ambiental?

Volem consolidar-nos com a referents en consultoria de descarbonització i digitalització d’edificis complexos i continuar reduint la nostra pròpia petjada de carboni. Apostem per la innovació com a palanca per un model d’enginyeria eficient, resilient i descarbonitzat.