Quan tot funciona, ningú pensa gaire en la llum. Hi és, la donem per feta i prou. El problema arriba quan deixa d’estar-hi.

L’apagada peninsular de l’abril de l’any passat va posar al centre del debat energètic la continuïtat del subministrament. Però, per a una indústria, la qüestió va més enllà del que passa a la xarxa:

Què passa portes endins quan el subministrament s’interromp, no està disponible quan es necessita o la potència disponible no és suficient per cobrir les necessitats de l’activitat?

Una aturada elèctrica no és només una màquina que deixa de funcionar. Pot interrompre una línia sencera, fer perdre producte, endarrerir comandes o complicar processos que no sempre es poden aturar i reprendre amb facilitat.

Durant molts anys hem entès l’energia temporal sobretot com una resposta davant d’una emergència: hi ha una avaria, es busca una solució i s’intenta recuperar el servei al més aviat possible.

Però aquesta mirada s’ha quedat curta. En una indústria cada vegada més dependent de l’electricitat, la continuïtat energètica no hauria de començar a gestionar-se quan apareix el problema, sinó formar part de la planificació.

No tot passa de manera inesperada

És cert que hi ha avaries o apagades que no es poden preveure. Però moltes necessitats de subministrament temporal sí que es coneixen amb antelació. Un manteniment, una ampliació de potència, unes obres, la posada en marxa d’una nova línia o una connexió definitiva que encara no està disponible poden obligar una empresa a buscar una solució temporal.

També pot passar que es necessiti més potència durant un període concret per un augment puntual de la producció o perquè entra en funcionament nova maquinària. En aquests casos no parlem pròpiament d’una emergència, sinó d’una situació que es pot anticipar.

De fet, la necessitat d’energia temporal no sempre neix d’un problema; a vegades neix del mateix creixement de l’activitat.

I aquí és on convé canviar el plantejament: deixar de veure l’energia temporal només com allò que arriba quan alguna cosa falla i començar a considerar-la una eina més dins de la planificació industrial.

El pitjor moment per començar a pensar és quan ja hi ha una aturada

Quan falla el subministrament, cada minut compta. I és justament llavors quan menys convé començar a preguntar-se quina potència necessitem, quins equips no es poden aturar o on es podria fer una connexió alternativa.

Planificar la continuïtat energètica no implica necessàriament disposar de grans infraestructures de reserva. De vegades, identificar els punts crítics de la instal·lació i saber què cal mantenir en funcionament ja és un pas important.

Perquè no sempre és necessari alimentar tota una fàbrica. Hi ha processos que no es poden aturar i d’altres que són menys prioritaris. Per exemple, una cambra frigorífica o una línia de producció contínua poden necessitar mantenir el subministrament en tot moment, mentre que altres processos es poden ajornar unes hores sense conseqüències greus.

Quins processos són realment crítics? Quins poden esperar? Quina potència i durant quant de temps caldria garantir per mantenir l’operació essencial? Tenir aquestes respostes abans que aparegui una incidència permet prendre decisions amb molt més marge.

En el nostre dia a dia encara veiem empreses que tenen molt ben definits els plans de contingència informàtics, de seguretat o de logística i, en canvi, no s’han plantejat amb el mateix detall què farien davant d’una interrupció del subministrament elèctric.

I és una paradoxa, perquè avui gairebé tot depèn de l’electricitat.

No és només qüestió de portar un generador

Quan es parla de subministrament temporal, des de fora pot semblar senzill: cal energia, es porta un grup electrogen i s’ha acabat. Però, a la pràctica, hi ha més matisos.

Cal tenir en compte no només la potència, sinó també els pics de consum, les hores de funcionament, l’espai disponible, el punt de connexió, l’autonomia necessària o la logística del projecte.

Dues empreses poden necessitar la mateixa potència i requerir solucions molt diferents. Una instal·lació amb una demanda estable no es dimensiona igual que una altra amb pics d’arrencada elevats o consums molt variables al llarg del dia.

És aquí on la planificació i l’experiència prenen pes, ja que no es tracta simplement d’escollir un equip prou gran, sinó d’entendre com s’utilitzarà l’energia i dimensionar la solució a partir de l’operativa real de cada instal·lació.

Garantir el subministrament també pot ser eficient

Evitar una aturada és la prioritat, però això no vol dir que l’eficiència hagi de quedar fora de l’equació.

Conèixer amb antelació la demanda real permet ajustar millor la potència necessària, evitar sobredimensionaments i valorar quina combinació de tecnologies té més sentit en cada projecte.

En alguns casos, un sistema d’emmagatzematge pot assumir part de la demanda en determinats períodes i complementar la generació temporal, evitant que un grup electrogen funcioni a baixa càrrega durant períodes llargs. En d’altres, aquesta combinació no serà necessària.

Una solució no és més eficient només perquè incorpori una tecnologia determinada, sinó perquè està ben dimensionada per a la necessitat que ha de resoldre.

El pla B no ha de ser complicat

No totes les empreses necessiten el mateix nivell de contingència. Però qualsevol empresa amb processos crítics sí que hauria de tenir clar, abans que aparegui una incidència, què és prioritari i com actuar per mantenir l’operació essencial.

Per a nosaltres, aquest és el canvi que val la pena plantejar: entendre la continuïtat energètica com una qüestió que també forma part de la prevenció i de la planificació industrial. Perquè quan alguna cosa falla, haver-hi pensat abans es nota, i molt.

Quan l’energia forma part crítica de l’operació, el pla B també hauria de formar part del pla A.

Jaume Cayetano, Director General Morillo Energy Rent.