Resulta evident per a totes les empreses i els seus administradors que la declaració d’estat d’alarma per contagi per coronavirus aprovat pel RD 463/2020, el RDL 10/2020 i altres normes relacionades, ha provocat la necessitat d’estar atents a les possibles responsabilitats a les que s’enfronten els negocis.

Aquesta necessitat exigeix la urgència  de revisar tots els programes d’assegurances de les empreses (responsabilitat civil professional, explotació, ciberrisc…) i dels directius i alts càrrecs que les gestionen (com l’anomenada D&O).

Prendre decisions avaluades i revisades amb plans d’actuació elaborats i sistemes de continuïtat de negoci esdevindran de vital importància per evitar possibles reclamacions.

Tinguem present que, a banda de respondre legalment davant de proveïdors, clients o deutors per una negligència de la nostra empresa o en la pressa de decisions dels seus administradors i alts càrrecs, l’article 14.2 de la Llei de Prevenció de Riscos laborals indica que és l’empresari qui està obligat a garantir la seguretat i salut dels treballadors.

Per tant, també es pot donar la situació de tenir reclamacions dels propis empleats (el principal actiu de les empreses) qui, ara més que mai, s’han de protegir.

Donada aquesta complexitat, esdevé de vital  importància comptar amb un quadre de fórmules de transferència de risc,  convertides en assegurances, que donin cobertura a les diferents situacions a les que les empreses i els seus empresaris es poden enfrontar.

A més s’han de dur a terme en un context on determinar si existeix causa de força major o instruccions d’impossible compliment o culpa exclusiva de la víctima, esdevindran motius eximents de responsabilitat. D’aquesta manera, és necessari comptar  amb un bon corredor d’assegurances que sàpiga interpretar la situació actual,  posar-li transfons a la situació de la pròpia empresa amb el ventall dels seus  protocols sobre la taula i revisar el condicionat general de les pòlisses  actuals per detectar qualsevol canvi o necessitat asseguradora.

Cal destacar també que, en la situació actual, hi ha empreses que es veuen obligades a realitzar temporalment activitats empresarials que no són les pròpies o per les que estaven creades. Aquest fet, en molts contractes d’assegurances esdevé una obligació contractual a comunicar a l’Asseguradora, per possible agreujament de risc.

De la mateixa manera, s’ha de fer a la inversa: valorar aquelles situacions que han canviat en les empreses i activitats i que suposen una minoració del risc per tal de exercir la potestat de comunicar-ho a la companyia asseguradora i aconseguir la corresponent revisió al venciment o valorar un possible acord o negociació en les condicions.

La situació actual provoca una conjuntura atípica a les empreses i es requereix fer front de manera diligent a les decisions que s’han de prendre. Amb el confinament, les empreses han tingut molts dubtes sobre la manera de realitzar la seva activitat, però serà un cop finalitzada la quarantena i l’estat  d’alarma, quan es revisarà molt més, i de forma exhaustiva, la manera de fer i  actuar de les empreses i els seus directius, ja que la presa de decisions ja no vindrà condicionada per instruccions d’autoritats públiques i de seguretat. Serà en aquest moment quan, encara més que ara, recaurà tota la responsabilitat si es detecta que s’ha actuat de manera negligent o sense la diligència adequada. Esdevé, per tant, un paper fonamental tenir un quadre de cobertures i assegurances adequat a les necessitats de cada empresa.


Per més informació visita la Mútua dels Enginyers clicant aquí.