Des del Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya (CEEC) fa més de 10 anys que impulsem l’eficiència energètica i les energies renovables a Catalunya. Coneixem bé el territori, la seva indústria i les seves pimes, hem treballat per oferir solucions d’estalvi energètic i disposem del know-how de quasi 200 organitzacions sòcies i dels seus professionals.
És per aquest motiu, que davant l’actual crisi energètica, volem fer una crida a les administracions per passar a l’acció de forma més accelerada, per tal de fer realitat la transició ecològica al nostre País. Podem i sabem com fer-la, però falta posar-hi més intensitat.
El context general de crisi energètica que estem vivint a nivell mundial, derivada per un costat pel canvi climàtic i per l’altra per la situació que està provocant la invasió russa d’Ucraïna, ens hi obliga.
En aquest context, les administracions han començat a implementar un seguit de mesures de contingència.
Després de l'acord amb Brussel·les per reduir el consum de gas a Espanya fins a un 7% els pròxims vuit mesos , el govern espanyol ha redactat el primer esborrany del pla de contingència que haurà de presentar a la Comissió Europea a finals de setembre.
En aquesta direcció, el dia 2 d’agost, el govern espanyol va aprovar un Decret Llei amb un Pla d’Estalvi i gestió energètica en climatització amb l’objectiu de reduir el consum dels edificis administratius, comercials i de pública concurrència. El document s’alinea amb els compromisos europeus, i les mesures aprovades van encaminades a reduir el consum, potenciar l’electrificació, i reduir el consum de gas fòssil, buscant potenciar l’emmagatzematge d’energia, l’autoconsum i la utilització de gasos renovables.
Des del govern espanyol s’ha convidat a les comunitats autònomes i als ajuntaments a refermar la voluntat de col·laboració, respecte al Reial Decret de mesures d’estalvi i eficiència.
Algunes de les mesures exposades en aquest pla són:
- Per un costat, l’apagada de l’enllumenat a partir de les 22:00 dels aparadors i dels edificis públics quan estiguin buits, acció que reduirà el consum d’energia elèctrica dels establiments i edificis afectats.
- Per un altre costat, la limitació les temperatures interiors de climatització, a 27º per a l’aire condicionat i a 19º per a la calefacció durant els mesos d’hivern. Aquesta mesura ha estat molt controvertida, ja que afecta directament les persones que ocupen aquests establiments.
En el cas de Catalunya, el Departament d’Acció Climàtica ha anunciat algunes mesures d’estalvi energètic i ha posat sobre la taula la necessitat de reduir el consum de gas, segons el RDL 12/2022, que aplicaran als seus edificis.
Cal tenir en compte també que el passat 4 de febrer el Departament d'Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya i l'Institut Català de l'Energia van presentar la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 (PROENCAT). L'estratègia traça el camí cap a la transició i la descarbonització del sistema energètic català.
De l’anàlisi de la situació actual i l’evolució dels darrers anys, s’infereix que alguns d’aquests objectius a llarg termini, com ara la total eliminació de fonts d’origen fòssil i nuclear en la producció d'electricitat i aconseguir el 85% de l'electrificació de tota la demanda energètica, es troben lluny de ser assolits, tal com posa de manifest l’informe de situació 2021, presentat recentment per l’Observatori de les Energies Renovables de Catalunya (OBERCat), del qual el CEEC en forma part.
D’altra banda, tal com indica la PROENCAT, la totalitat d'electricitat catalana el 2050 s'haurà de satisfer a partir de fonts renovables, una estimació d'uns 115,5 TWh. Aquesta xifra és més del doble de l’actual demanda d'electricitat. Mirant només fins al 2030, la Generalitat de Catalunya ha previst cobrir el 50% de la demanda d'electricitat - per tant, aproximadament 66,8 TWh - amb fonts d'energia renovables.
Aquestes previsions difereixen molt de l’escenari actual. Segons dades de l’informe de situació del 2021 d’OBERCat, la principal font per cobrir la demanda va ser la nuclear amb un 52,06%, un percentatge gairebé set vegades el de la hidràulica, nou vegades més que les centrals eòliques i més de 60 vegades el de l'energia solar fotovoltaica. Aquestes dades són suficients per fer-se una idea clara del repte que suposa la transició cap a un model basat en les energies renovables.
Si analitzem l’evolució que han tingut les energies renovables, pel que fa a la seva implantació al nostre país, cal destacar entre altres dades significatives que l'any 2021 la capacitat de generació d'electricitat renovable va augmentar en 88,74 MW, dels quals 0,16 MW d'hidràulica, 1,26 MW de fotovoltaica i 87,32 MW de fotovoltaica d'autoconsum, equivalent a un 72% més que les instal·lacions l'any 2020.
Aquestes dades són força superiors a les d’anys anteriors i els projectes que es troben en procés de tramitació (en els seus diferents estadis) són més nombrosos. No obstant, si volem assolir els objectius fixats per al nou model energètic, calen molts més projectes. En la situació de crisi actual és lògic que augmenti la nostra capacitat de generació, però si ens comparem amb altres territoris, la nostra capacitat de generació encara podria ser molt superior.
D’altra banda, cal posar de manifest que les energies renovables són una de les mesures que necessitem portar a terme per a fer realitat aquesta transició energètica, però no és l’única. També cal prioritzar les mesures associades a la millora de l’eficiència energètica per part de tots els usuaris, de manera que es pugui reduir la demanda energètica. I és que només amb les renovables no assolirem els objectius que tenim fixats a nivell de país.
Amb aquesta situació, tant pel que fa a les energies renovables, com pel que fa a l’eficiència energètica, es posa de manifest la dificultat en l’acompliment dels objectius previstos pel Govern.
Des del Clúster tenim clar que cal accelerar la transició energètica i que per a fer-ho cal apostar per la descarbonització i la descentralització de l’energia, i que l’eficiència energètica, en tots els seus àmbits, juntament, amb totes les energies renovables, és un dels pilars fonamentals per a assolir aquest objectiu.
Així, davant la situació en la qual ens trobem, des del CEEC considerem que cal un lideratge clar, amb uns objectius a curt termini i, on els actors tant públics com privats implicats en aquesta transició, treballem de forma col·laborativa, en xarxa i buscant l’entesa entre totes les activitats socioeconòmiques dels territoris.
Creiem que aquesta col·laboració cal estructurar-la a través d'entitats que puguin promoure cadenes de valor multisectorials i que sàpiguen equilibrar i sintetitzar interessos multiformes.
Entitats com el Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya, amb gairebé 200 socis que cobreixen la cadena de valor del sector energètic a Catalunya, creiem que és un actor principal en el qual es pot fonamentar aquesta col·laboració, atesa la seva acció com a nexe d'interacció entre els diferents àmbits: l’administratiu, legal, empresarial (multinacionals i petites i mitjanes empreses), tecnològic, de recerca i d’innovació i de finançament.
En el darrer any, el CEEC ha impulsat una acció orientada a tres àmbits principals: la informació i la sensibilització dels usuaris amb l’organització de més de 30 esdeveniments de caire divulgatiu durant l’any 2021, la innovació amb un impuls a la R+D+i en el sector de l’energia que s’ha materialitzat amb una quinzena de projectes en els quals han participat quasi una cinquantena d’organitzacions, així com amb el suport explícit a l’emprenedoria del nostre país, mitjançant diverses iniciatives com els Premis Emergent adreçats als millors emprenedors del nostre país, o l’Innovation Day, entre d’altres. Per últim, el posicionament i la generació de coneixement, mitjançant l’elaboració d’estudis i notes informatives ha estat una altra de les àrees en les quals el CEEC ha estat particularment actiu, amb documents com l’estudi de macrotendències de futur o l’estudi sobre oportunitats de valor compartit en el sector energètic.
Per tot l’anteriorment indicat, des del CEEC, volem fer una crida a l’Administració per tal que intensifiqui, encara més, la col·laboració amb totes les entitats que, com el CEEC, treballen dia rere dia, mitjançant la cooperació entre els diversos actors implicats, en tots els vectors (energies renovables, autoconsum, edificació eficient, indústria, digitalització i mobilitat) que ens han de conduir a fer realitat la transició energètica.
La Junta del Clúster de l'Energia Eficient de Catalunya