3 Juny

Vivim moments apassionants, especialment per tots els que ens dediquem al món de l’energia i la sostenibilitat. Moments d’una enorme incertesa amb preus de l’energia mai vistos, una seguretat de subministrament compromesa i una emergència climàtica que cada dia que passa es va fent més evident. Però també són moments d’innovació i creixement: fotovoltaica, comunitats energètiques, aprofitament de l’hidrogen, vehicle elèctric, els gasos renovables, entre molts altres aspectes. Però tornem als problemes i anem a pams: podem pensar que la situació actual és conjuntural?

Preus de  l’energia. Alguns experts pensen que els preus seguiran alts independentment d’invasions o altres externalitats. De fet, abans de la barbàrie russa ja s’havien enfilat fins a límits històrics i la guerra no ha fet més que accentuar-ho. Altres especialistes apunten que en algun moment podrien baixar a nivells d’abans de l’escalada actual, però d’una manera puntual, i aquest cop sí, conjuntural. En el moment d’escriure aquest article, el preu del pool s’havia estabilitzat al voltant dels 200€/MWh, lluny dels 50-60€/MWh a què estàvem acostumats només fa uns mesos. Només una instal·lació encara més massiva d’energies renovables podrà ajudar a fer baixar els preus. I com ho podem aconseguir? Una de les solucions serà amb més professionals. Amb més formació.

Seguretat de  subministrament. Aquest aspecte crec que s’ha d’enfocar, com a mínim, a partir de dues vessants: primer la pròpiament relacionada amb la certesa que tindrem energia suficient per continuar amb la nostra activitat. I segon, des d’una vessant econòmica, i en aquest sentit em refereixo al dèficit comercial, creixent, degut a les ingents importacions de recursos energètics, principalment combustibles fòssils. Les energies renovables i una eficiència energètica cada cop més ben entesa, ens portarà cap un futur amb una menor dependència energètica. Arribarem a temps de no tenir problemes de subministrament? Qui sap, però el camí segur que passa per tenir més i millors professionals. Més i millor formació.

Emergència  climàtica. Aquí sí que el consens és gairebé absolut. El canvi climàtic és una realitat, i penso que encara no som prou conscients de les conseqüències que tindrà sobre els ecosistemes, incloent com entenem la nostra manera de viure. Se’m posen els pèls de punta quan la meva filla, tot just amb els dotze anys acabats de fer, es posa a plorar quan intueix el planeta que els estem deixant. I s’estan fent coses, moltes, però són suficients? Tenim el compromís mundial que necessitem? Serem prou generosos per entendre que el grau d’implicació dels països desenvolupats ha de ser molt superior? Ja ho veurem, però tot això passa per seguir treballant intensament, seguir avançant, seguir innovant. I amb més formació.

Algú em comentava que en el sistema econòmic capitalista actual, es sosté si hi ha un creixement al voltant del 3%, si no és així es crea atur, disminueix el poder adquisitiu, hi ha pèrdua de qualitat de vida... Aquest 3% és el creixement necessari per tal de que es segueixi creant riquesa de manera constant i infinita: els inversors contents per poder invertir, els consumidors contents de poder consumir, i el planeta exhaust de tots els recursos que ha hagut de cedir per un desenvolupament il·limitat. No cal ser matemàtic per entendre que un creixement infinit no lliga amb un planeta finit com el nostre. A no ser que algunes coses canviïn, molt, i de forma ràpida.

Sense considerar-me un col·lapsòleg, sí que últimament he dedicat part del meu temps a llegir sobre projeccions i escenaris de futur, textos d’ara però també de fa uns anys. Entre d’altres, el mític “Els límits del creixement” de Dennis Meadows, Donella Meadows i Jørgen Randers del MIT, publicat al 1972 (i actualitzat el 2006). O els més recents “Petrocalipsis” d’Antonio Turiel, o fins i tot passant per una novel·la, “Una bíblia infantil”, de Lydia Millet o la imprescindible sèrie “L’esfondrament” de Canal+ França. Tots ells escenifiquen la ficció d’un final de la civilització actual tal i com l’entenem, un final abrupte en alguns casos, més suau en d’altres, però on l’energia juga un paper clau en qualsevol dels processos descrits.

En Bill Gates, en el seu “Com evitar un desastre climàtic” aventura que la humanitat trobarà solucions tecnològiques per resoldre els diferents problemes que ha d’encarar: l’energètic, el relacionat amb l’alimentació i el de recursos, entre d’altres. Discrepo en que la tecnologia sigui l’únic camí per aconseguir-ho. Crec que caldrà també un canvi important en la manera com enfoquem la nostra manera de viure. El concepte de decreixement, més enllà de posar-lo sobre la taula fa ja uns anys en Serge Latouche, l’haurem de tenir molt present. De forma voluntària o imposada, i probablement més d’hora que tard, la humanitat viurà una aturada en el seu creixement exponencial. Tant de bo m’equivoqui.

I ja arribant al final  d’aquest recull d’idees i pensaments, recentment, compartint aquestes preocupacions amb una persona de referència en el món de l’energia, em comentava que era obvi que no es podia sostenir indefinidament el ritme actual de creixement. En un moment o altre, inevitablement, arribaria un canvi de tendència, una frenada. Aquest company, però, preferia posar els llums curts i mirar el que encara érem a temps de fer. M’argumentava que si posàvem els llargs potser ens desanimaríem. I no és el moment de desanimar-se. És el moment de seguir lluitant, de seguir pensant que és possible, de seguir treballant per deixar un món habitable a les generacions futures. I això, en part, passa també per la formació. Una formació constant, de qualitat i basada en l’experiència i la innovació. Segurament estarem d’acord en que la formació relacionada amb l’energia i la sostenibilitat ha de ser un dels camps on més talent i professionals hauríem d’atraure.

Per tant, tecnologia sí, però realisme i consciència també. I mirada amb els llums curts, però posant de tant en tant els llargs per saber bé a què ens enfrontem. Per acabar, i lligant-ho amb el títol que he proposat per aquest article: transició energètica, transformació personal, passió sempre i formació permanent.

Roger Marcos Marcé és Enginyer Industrial d'Energia i Sostenibilitat, Country Manager DEXMA Spain i Director del Màster en Eficiència Energètica d'IL3-UB.

¿Sabies que...?

El Màster en Eficiència Energètica 4.0 i Emergència  Climàtica de l'IL3-UB en modalitat presencial i online, et prepara per a donar resposta a una gran part d'aquests reptes que es plantegen a nivell energètic i mediambiental. Aquests Màsters ofereixen les eines i la metodologia de treball adequada per a dur a terme tasques d'auditoria, anàlisi, planificació i gestió dels usos energètics i en el qual la sostenibilitat juga un paper central a l'hora de plantejar les solucions.

*Els membres del CEEC compten amb un 10% de descompte en la realització dels Màsters en Eficiència Energètica d'IL3-UB així com en altres cursos.