Des de fa més d’un any, anem aprenent més i més sobre el sistema de Certificats d’Estalvi Energètic ideat pel Ministerio de Transición Ecológica y Reto Demográfico per impulsar d’una vegada per totes el sector de l’eficiència energètica al país.

Després de l’aprovació del RD36/2023 al gener d’aquest any, estem molt a prop de poder començar a comprar i vendre certificats i veure si aquest nou mercat d’estalvis energètics funciona tan bé com tots esperem. Les bases estan ja posades i en pocs dies acabarem de saber com són els processos de registre dels Subjectes Delegats i d’acreditació de les empreses verificadores.


Amb els Subjectes Delegats definits a l’Ordre que estableix les obligacions pel 2023, i amb una plataforma que confiem estarà operativa aquest mateix any, sembla que ho tindrem tot apamat per arrencar el sistema amb totes les garanties: els Subjectes Obligats, com no pot ser d’altra manera, estan interessants des d'ara mateix en cobrir les seves obligacions al menor cost possible. Les empreses que volen ser Subjectes Delegats treballen contractes, analitzen esborranys de fitxes, contacten potencials verificadors per conèixer costos i establir estratègies, busquen acords amb bancs per preparar eines de finançament que els hi permetin ser competitius i busquen per sobre de tot estalvis energètics.

No deixa de ser curiós que un mercat que es posiciona al voltant de l’eficiència energètica, tingui el seu punt més feble en la consecució d’estalvis energètics. Tothom en vol comprar, però qui els posa a la venda? Qui els ofereix al mercat de manera més o menys massiva? La gran majoria de la societat no coneix els avantatges econòmics d’aquest nou sistema, i no parlo només d’individuals, també d’empreses grans i petites. Tampoc existeix avui dia cap mena d’obligació en aconseguir estalvis energètics per llei. Les empreses les implementen voluntàriament ja sigui per compromís mediambiental, perquè la factura energètica s’ha duplicat o triplicat els darrers temps o també per les subvencions que venen principalment d’Europa. Ens tocarà informar molt, fer molta pedagogia i reclamar legislació que ajudi o forci a realitzar mesures d’estalvi a l’estil del Décret Terciaire francès com a complement del sistema CAE.


No deixa de ser curiós que un mercat que es posiciona al voltant de l’eficiència energètica, tingui el seu punt més feble en la consecució d’estalvis energètics. 


Així doncs, sembla clar que el nou mercat de CAEs necessita empreses informades que estiguin en contacte amb la generació de molts estalvis energètics: empreses de serveis energètics, grans multinacionals, empreses de retail, enginyeries especialistes en eficiència energètica, empreses de producte eficient, administradors de finques i tantes d’altres.

M’agradaria encoratjar totes aquestes empreses que canalitzen solucions d’eficiència energètica, ja sigui de producte o de servei, a què es posicionin com a empreses intermediàries. No són actors de segona del sistema. Són la peça clau que garantirà l’èxit de la iniciativa que tot just arrenca i que segurament per desconeixença, no es valora suficient. No hauran d'assumir els riscos d’un preu de mercat inestable, no hauran de cercar finançament, només fer el que saben: promoure l’eficiència energètica.


Les empreses que canalitzen solucions d’eficiència energètica no són actors de segona del sistema. Són la peça clau que garantirà l’èxit de la iniciativa que tot just arrenca i que segurament per desconeixença, no es valora suficient. 



Isabel Tejero és directora general de Bureau Veritas Solutions i coordinadora del grup de treball de Certificats d'Estalvi Energètic del CEEC.