"La situació és molt dolenta". Així ha començat la seva exposició a l'Ateneu Barcelonès Yamina Saheb, enginyera, economista, doctora en energia i analista de política energètica. Ha participat en un acte organitzat pel Clúster de l'Energia Eficient de Catalunya (CEEC) i el diari ARA, amb el patrocini de l'energètica Estabanell amb el títol Transició Energètica: realitat o utopia, que obre un cicle per abordar temes centrals sobre la transició energètica i el procés de descarbonització. L'acte ha constat d'una entrevista de la subdirectora del diari, Carla Turró, a Saheb, i una taula rodona posterior, en la qual s'han posat de manifest dues visions molt allunyades sobre la situació.

Yamina Saheb ha estat clara des de l’inici, recordant que l'Acord de París no s’està complint. Seguint aquest fil, Saheb ha advertit que la generació de la seva mare arribarà als 80 anys sense problemes, però que la del seu fil patirà els efectes del canvi climàtic. "Les possibilitats que el meu fill, que va néixer a París el 2020, arribi a l'edat de la seva àvia són properes a zero", ha comentat.

La membre de l’IPCC també ha fet un repàs a les polítiques de descarbonització implementades fins ara per la Unió Europea per tal de reduir emissions, tot reclamant polítiques a llarg termini. El problema a Europa, ha indicat, és que les eleccions són per un termini curt, i el que necessitem són polítiques a llarg termini. Saheb ha alertat que no actuar ara podria provocar un augment de les taxes de mortalitat a Europa en els propers anys, "ja que les emissions no tenen fronteres". "Quantes morts necessitem per despertar els nostres polítics?", ha sentenciat.

Respecte a la diferència de ritme en la descarbonització en els diferents continents, ho té clar. Els europeus "no poden donar lliçons a ningú". Encara més, Yamina Saheb, francesa però nascuda a Algèria, criticava que no fem polítiques de desenvolupament, sinó que fem "polítiques colonials". La lliçó, apunta, és que no hem respectat la natura i hem pensat que la podíem domesticar, cosa que "és estúpida". Per això, concloïa, cal fer alguna cosa diferent i, com a creient en els valors europeus, ha estat clara: "Crec que ho podem fer".

Transició energètica

L'acte ha prosseguit amb una taula rodona amb la participació de Joan Herrera, advocat especialista en energia i medi ambient; Daniel Pérez, director general de l'Energètica (la companyia pública de la Generalitat); Irene Bartol, sòcia de Verdia Legal, i Pere Borràs, director de la filial de generació d'Estabanell. Una taula de la qual podem treure dues conclusions: cal créixer en renovables i cal augmentar l'electrificació. "Tenim sol, vent i territori", resumia Joan Herrera per explicar que podem créixer en renovables. I la seva aposta per l'electrificació és clara: el debat electoral, diu, s'hauria de centrar en treure el gas de les calderes de les llars.

Daniel Pérez deia que la descarbonització s'accelerarà per raons econòmiques, perquè la tecnologia evoluciona molt de pressa. Malgrat l'acord general entre els participants, Pere Borràs destacava que Catalunya "té els deures per fer", que ha començat "a caminar, però cal córrer". A més, es queixava de la lentitud en la tramitació de les renovables. Irene Bartol ha demanat "coordinació entre les administracions". I feia un últim apunt sobre la pobresa energètica: la guerra d'Ucraïna va portar a uns preus màxims mai vistos, però ara, aquest mes d'abril, els preus han estat a zero moltes hores gràcies a les renovables. Els reguladors han pres moltes mesures, explica, tot recordant, que l'energia "ha de ser accessible i assequible".