5 Juny

Avui 5 de juny, és el dia mundial del medi ambient. L’ONU va crear aquest dia fa 45 anys amb l’objectiu de fer divulgació de la importància en la preservació del nostre entorn. Aquest any, el tema protagonista és la “Contaminació de l’aire”.

Segons l’OMS, durant l’any 2016 el 91% de la població vivia en llocs on no es respectava les Directius de la pròpia organització sobre la qualitat de l’aire. Pel que fa als exteriors, el mateix informe va estimar que la contaminació atmosfèrica tant en les ciutats com en zones rurals de tot el món provoquen cada any 4,2 milions de defuncions prematures.

• La llar. És considerada la principal font de contaminació a causa d’aquells habitatges que utilitzen combustibles fòssils, fusta entre d’altres.
• La indústria. Aquelles centrals que cremen carbó són un emissor important, i també ho són els generadors dièsel.
• El transport. Les emissions dels transports s’han relacionat amb 400,000 morts prematures.
• Agricultura. En aquest punt es destaca la ramaderia que suposa el 24% dels gasos d'efecte hivernacle, produint metà i amoníac i la crema de residus agrícoles. També cal ressaltar la silvicultura i altres usos del sòl.
• Els residus. La crema de les restes a cel obert dels residus en els abocadors alliberen substàncies nocives. L’ONU estima que el 40% dels residus mundials es crema a l’aire lliure.

Però la contaminació de l’aire no només té un impacte en la salut dels ciutadans, sinó que també té un impacte negatiu en l’economia. Segons Erik Solheim, ex-director executiu del Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient, la pèrdua econòmica va lligada a la pèrdua en la productivitat de les persones que, veuen afectat el seu rendiment per la mala qualitat de l’aire i per conseqüent la despesa en l’atenció sanitària incrementa.

Es coneix des de fa temps el que suposa l’augment de la pol·lució i la seva solució també. Les dades estan presents, es poden trobar milers d’articles en relació a la contaminació i també envers a la solució. Una de les propostes que planteja el Secretari General de l’ONU, António Gutérres, és “gravar la contaminació, deixar de subvencionar els combustibles fòssils i deixar de construir noves centrals de carbó” i afegeix “necessitem una economia verda,  no una economia gris”. 

L’economia verda presenta oportunitats per encarar els reptes que suposa la crisi climàtica. Aquest model busca millorar el benestar de les persones i la igualtat social, i alhora reduir els riscos mediambientals i la pèrdua de biodiversitat. Durant la Conferència de les Nacions Unides sobre Desenvolupament Sostenible (2012) es va abordar aquesta temàtica com “una eina important per al desenvolupament i l’erradicació de la pobresa”.

Per assolir els objectius de reducció d’emissions i la transició cap a un model sostenible, la Unió Europea ha presentat un paquet de mesures sobre clima i energia fins al 2020 a través del que pretén reduir un 20% de les emissions de gasos hivernacle, aconseguir que el 20% del territori europeu s’abasteixi d’energies renovables i millorar en un 20% l’eficiència energètica.

Durant aquest any 2019, s’han publicat informes que parlen de les conseqüències de l’emergència climàtica, entre els que destaca la investigació de la Plataforma Intergovernamental sobre la Biodiversitat i els Serveis Ecosistèmics (IPBES), que recull les dades que confirmen que un milió d’espècies, tant animals com vegetals, estan greument amenaçades d’extingir-se, i això podria succeir en qüestió de dècades si no es prenen mesures efectives, urgents i decisives. Aquesta pèrdua suposaria l’alteració de l’ecosistema i en conseqüència dels recursos bàsics que necessita una persona per cobrir les seves necessitats fisiològiques, sobretot la de les generacions següents.

La resposta que es dóna des de les institucions per afrontar el problema és la ‘Transició Energètica’ que intenta complir els acords de París. Tant la UE, com l’Estat i Catalunya han llençat mesures. La més recent i destacable és la declaració “d’emergència climàtica” per part de la Generalitat. Per fer efectiva la transformació ecològica, Europa destaca la importància de les ciutats, ja que és molt més fàcil i eficient prendre decisions a nivell local que no a nivell continental. Així doncs, els ajuntaments són els principals punts estratègics.

Degut a que la transició energètica s’ha de fer des de les regions, el Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya (CEEC) presenta un paper essencial. El CEEC, reuneix diferents organitzacions del sector energètic eficient tals com empreses, bufets d’advocats, administracions, centres de recerca i centres tecnològics del territori català, per tant és un ens amb un coneixement profund de la qüestió. Un exemple de capacitat d’acció del Clúster és l’organització del 'Debat CEEC' sobre energia en el que van participar diferents representants dels grups polítics de l’Ajuntament de Barcelona explicant les mesures que prendrien davant la crisi climàtica, el Innovation Day Energia on es van reunir les empreses més importants del sector i el Disruptor CEEC.

El Clúster presenta una visió de 360º del que succeeix en les quatre províncies, detectant així les necessitats i oportunitats per ajudar a frenar la crisi climàtica i donar una empenta eficient a la transició energètica. També, desenvolupa línies de treball que ajuden a desenvolupar un model de negoci sostenible que busca acabar amb la desigualtat, com és el cas del grup de treball de pobresa energètica.