Aquest article, escrit per Francesco Miliani (R2M Solutions), presenta el projecte europeu LIFE-GiDOMUS, que vol accelerar la rehabilitació energètica d’habitatges a la província de Girona, un àmbit clau per assolir els objectius climàtics. Basat en el model DOMUS de ventanilla única, ofereix un servei integral que acompanya els ciutadans en tot el procés: assessorament, finançament, obres i seguiment. Amb set oficines territorials i eines innovadores de finançament, el projecte preveu impulsar més de 300 rehabilitacions integrals, reduint emissions i generant un mercat local més sostenible.

Mattia Barbero, cofundador de Bamboo Energy, analitza el Servei de Resposta Activa de la Demanda (SRAD), un mecanisme que permet que petits consumidors i empreses participin en la flexibilitat del sistema elèctric espanyol, contribuint a equilibrar la xarxa i generant oportunitats econòmiques.

El Grup de Treball d’Edificació Sostenible del CEEC, coordinat per Jordi Pascual, Ivan Capdevila i Hèctor Fernández, treballa per afrontar els grans reptes de la rehabilitació energètica i la descarbonització del parc edificat. L’article analitza el context actual, els obstacles principals i les oportunitats de futur, i presenta la jornada del 18 de setembre, organitzada en col·laboració amb el Clúster de Serveis Immobiliaris (CSIM), centrada en les solucions per accelerar la rehabilitació energètica i la sostenibilitat dels edificis.

Quins són els reptes de generar energia solar i conrear alhora? En aquest article, el Dr. Enric Bartra, tècnic de l’INCAVI, analitza el potencial de l’agrovoltaisme en vinya com a resposta al repte climàtic. Tot i els beneficis observats, com la protecció dels cultius i la millora del raïm, encara hi ha incerteses tècniques, econòmiques i ambientals que cal abordar amb més recerca i consens.

Barcelona accelera per avançar cap a un model energètic basat en la generació local i renovable. En aquest article, la directora d’Energia i Qualitat Ambiental de l’Ajuntament de Barcelona, Cristina Castells, defensa la necessitat d’actuar amb urgència promovent l’autoconsum, aprofitant els espais urbans per generar energia i garantint-ne l’accés a tota la ciutadania a través de projectes com el “Moment Solar Barcelona” i fórmules com l’autoconsum compartit.

Les comunitats energètiques s’han revelat com un mitjà de caràcter integrador de les renovables en el sistema elèctric. En aquest article, el product manager de Cefiner, Ricard Gorgues, analitza alguns dels principals reptes dins d’aquest àmbit, destacant les barreres normatives i la necessitat de saber transmetre millor la informació al consumidor perquè sigui entenedora.

Fer més atractiva la inversió, agilitzar el procés administratiu i augmentar el coneixement del sistema entre els agents implicats són alguns dels principals reptes del nou model de Certificats d’Estalvi Energètic (CAE). En aquest article, Antoni Franquesa, director del Departament de Transició Energètica de Factorenergia, exposa diverses mesures per superar aquestes barreres, destacant la modificació de la Llei 18/2014 com una de les prioritats clau.

Seguint el Pla d'Unió de Competències presentat per la UE a principis d'any, el vocal del CEEC i director d'Innovació d'Estabanell, Ramon Gallart, planteja en aquest article com Catalunya podria liderar un pla formatiu en carreres tècniques vinculades a la transició energètica, apostant pel coneixement i l'atracció de talent.

La mobilitat elèctrica està deixant de ser una opció de futur per convertir-se en una realitat present al sector logístic urbà i periurbà. El coordinador del Grup de Treball d'Electromobilitat i responsable d'Estratègia i Innovació de Km0 Energy, Dani Pérez, explora en aquest article com les noves regulacions —com el Reial decret 214/2025, les Zones de Baixes Emissions i el règim d’emissions ETS 2— estan accelerant la transformació de les flotes cap a l’electrificació.

El vicepresident del CEEC, Ignasi Clariana, valora en aquest article l'arribada del darrer decret llei de la Generalitat que declara d'interès públic l'emmagatzematge elèctric amb bateries. Clariana creu que, tot i que "arriba tarda", aquest decret permetrà superar algunes traves legals i territorials que fins ara feien impossible tirar endavant molts projectes.

Els criteris ESG i la normativa europea contra el greenwashing estan transformant profundament la comunicació corporativa a les empreses del sector energètic. En aquest article, Irene Garcia, responsable de comunicació d’Estabanell, i David Pedrerol, director executiu d’Indus, reflexionen sobre els reptes que comporta comunicar en clau ESG i analitzen com aquestes exigències redefiniran el dia a dia de les organitzacions.

En aquest article, la CEO de Cinesi, Ana Solà, parla de la descarbonització com a palanca de competitivitat empresarial, un tema que va vertebrar la passada Immersió Estratègica del CEEC. Solà fa especial referència al sector del transport a través de les diferents iniciatives en l'àmbit públic i privat que duu a terme Cinesi i que "representen una gran oportunitat per crear valor econòmic i social".

El cost elevat i la manca d’infraestructura de recàrrega elèctrica o de subministrament de nous combustibles són alguns dels principals reptes del transport en el seu procés de descarbonització. El cap de Medi Ambient del Port de Barcelona, Jordi Vila, analitza aquestes barreres així com el paper del Port per ajudar a superar-les.

El primer any de funcionament del sistema de Certificats d’Estalvi Energètic (CAEs) a Espanya ha estat un èxit, però el 2025 planteja nous reptes. La directora de Consultoria Energètica i CAEs d’EFFIC, Isabel Tejero, i el director d’Energia de Greenflex, Albert Floresví, fan balanç en aquest article d'aquest primer any i analitzen els principals desafiaments previstos per al 2025, com ara la introducció del mecanisme de subhastes o la possible incompatibilitat entre CAEs i subvencions.

Ens trobem en l'avantsala del desplegament definitiu de la geotèrmia a nivell mundial. En aquest article, el cap de l’Àrea de Recursos Geològics de l’ICGC, el Dr. Ignasi Herms, analitza les normatives recentment aprovades que seran un motor clau per a l'expansió de la geotèrmia tant a Espanya com a Europa i la resta del món.

Davant la Directiva d’Eficiència Energètica en Edificis impulsada per la Unió Europea, la formació de professionals qualificats en rehabilitació energètica esdevé imprescindible. Elisenda Clèries, tècnica especialista en eficiència energètica d’Ecoserveis, ens explica com el projecte europeu New Skills for Nearly Zero Energy Buildings (NS4nZEBs) contribueix a preparar aquests professionals per liderar la transformació del sector.

L’emmagatzematge d’energia serà una solució clau per optimitzar la generació renovable i estabilitzar el sistema elèctric. En aquest sentit, tal com apunta el coordinador del Grup de Treball de Fotovoltaica del CEEC i advocat especialitzat en dret energètic a Schlaich Dauss, Alberto Barriga, l'arribada del mercat de capacitat ha de ser un punt d'inflexió per a l'expansió de les bateries, permetent una integració més eficient de les renovables i garantint la seguretat del subministrament energètic.

El mercat de capacitat està a punt de ser una realitat a l'Estat. En aquest article, Anna Casas, coordinadora del Grup de Treball de Flexibilitat de la demanda i responsable de Flexibilitat a Espanya d'Octopus Energy, parla de l'avenç que representa aquesta iniciativa per a la seguretat i la flexibilitat del sistema elèctric, tot plantejant alguns aspectes a millorar.

El canvi en les relacions entre els Estats Units i Europa obliga a accelerar la transformació de la política energètica de la UE. En aquest article, el director general d'Anàlisi i Prospectiva Econòmica de la Generalitat, David Lizoain, explica les accions que té previst fer l'executiu per adaptar-se a aquest nou escenari, tot afrontant els reptes lligats a l'augment de la competitivitat empresarial i industrial en el marc del procés de descarbonització de l'economia.